DE TURISTA POR LA VIDA

amor platònic

2012-02-11T21:30:00.000+01:00

No ho coneixes, mai has parlat amb el, el ni sap que existeixes, però tu et fons cada vegada que penses en el seu nom o en la seva imatge, i somies tots els dies amb ell.

No hi ha sortida. Tens un amor platònic. Totes hem passat per això, el sentiment ho coneixem, i encara que se sofreix bastant té el seu encant.

Dintre d'aquests "amors platònics" es col·loca el professor, el “jefe”, l'amic al que no li volem confessar els nostres veritables sentiments o anant més lluny, aquest "enamorament" que se sent per Richard Gere o James Dean, que definitivament estan fora del nostre abast.

Quan vam sofrir aquest fenomen, el món dóna voltes i passem fantasiant o somiant desperts. Imaginem que el nostre home ideal ens visita, balla amb nosaltres, ens besa, compleix totes les nostres expectatives, i en fi, és perfecte... I com no anava a ser-ho si ens ho estem imaginant?.

De vegades, l'amor platònic ens atrapa encara que ja tinguem parella, i encara que no ho sembli, si ho sabem manejar, pot resultar un ingredient extra que alimenti la nostra relació i la renovi, clar sempre que la nostra fantasia sigui amb mesura i no es converteixi en un obsessió.

De la mateixa manera, no podem caure en el joc de les comparances. Si tenim parella, seria injust comparar-lo amb algú que compleix absolutament tots els nostres somnis que mai baralla ni s'emprenya, mai s'aixeca amb ulls inflamats i sempre està vestit com un príncep; aquest príncep blau no és més que un somni.

Recorda, de vegades la vida quotidiana i el compartir en parella pot demostrar-te que el teu company calça molt amb el teu príncep blau, però no demanis impossibles, perquè pots acabar per idealitzar al desconegut perfecte i trobar en aquest home que t’estima en la realitat tots els defectes del món.

Els amors platònics són part de la imaginació de tot ser humà, simplement no pretenguis trobar-los en la vida real, perquè la frustració pot ser massa i fins i tot podries acabar una valuosa relació.

reconciliació afectiva?

2012-02-06T22:34:00.000+01:00

Abans de donar un pas tan important com és la reconciliació afectiva, és fonamental una reflexió conjunta en la qual s'analitzarà quins són les errades que van conduir a la ruptura i si segueixen vigents, si existeixen noves condicions o realitats que permetin augurar l'èxit, i si el desig de reiniciar una vida junts és mutu. Aquest pas, en si mateix, servirà de “banc de proves” de la futura relació.

Però algunes parelles tornen a intentar reconciliar-se per por de la solitud, a les penúries econòmiques, a no ser capaces de tenir altra relació o a les pressions de la família. No ho fan per veritable amor o perquè comparteixin un projecte de vida en comuna. En aquests casos, fins i tot si segueixen sentint-se atrets sexualment l'u per l'altre, hi ha poques possibilitats que la relació prosperi.

amor i maduresa

2012-02-03T22:33:00.000+01:00

Sens dubte, l'amor és un dels majors regals que transforma l'ànima i la vida dels protagonistes d'una història d'amor, que a pesar de ser real s'assembla a un conte de fades. De fet, en els inicis d'una història d'amor tot sembla perfecte i màgic.

La màgia, existeix en el cor i en l'ànima per moments, ja que com a conseqüència de la idealització, solament percebem les qualitats i virtuts de la persona que ens agrada, però tenim certa ceguesa per a percebre els defectes. Per aquest motiu de vegades, després sorgeix el fracàs al descobrir la veritable realitat quan cau la bena que havia en els nostres ulls.

Però també és veritat que l'amor no es viu de la mateixa forma a qualsevol edat, sinó que l'experiència canvia en funció de l'edat i de les diferents etapes vitals. La maduresa és un grau, per tant, l'amor es viu d'una forma més plena en la maduresa.

En aquest moment, el sentiment es percep d'una forma més realista, però també més serena. D'altra banda, la raó i el sentiment caminen de la mà. Per contra, en la joventut moltes vegades, el cor no atén a un criteri racional, per tant, el sentiment es torna cec.

No existeix edat per a viure l'amor, per això sempre hem d'estar disposats a ser feliços al costat d'una persona que sigui especial. La reciprocitat és fonamental per a construir una història d'amor que perduri en el temps. Però sens dubte, l'amor tendeix a ser més durador en la plenitud de la vida com a conseqüència de l'autoconeixement interior.

em sento a gust amb tu

2012-02-01T22:23:00.000+01:00

El dinamisme afectiu es tradueix per l'expressió “em sento a gust amb tu”. L'expressió tradueix un sentiment de confort psicològic en presència d’ algú cap a qui experimenta sentiments de simpatia, d'estima, de tendresa, de calor, de dolçor, o de confiança.

Una vegada enamorada, la persona segueix conreant la seva capacitat d'afecte; fins i tot és probable que el seu registre afectiu s'ampliï i que d'això es beneficiï un nombre creixent de persones. Però, de totes les seves experiències afectives, cap arriba a la intensitat de la qual viu en presència de la persona de la qual s'està enamorat.

El vincle psicològic que es crea en l'experiència del enamorament adopta la forma de l'exclusivitat, que es tradueix en l'expressió “és amb tu amb qui em trobo a gust”. L'expressió no és completament exacta, ja que tota persona pot també sentir-se a gust en presència dels seus amics, però aquí se subratlla el caràcter exclusiu de la vinculació afectiva tal com la viu amb aquesta persona de la qual se sent enamorat.

L'exclusivitat afectiva explica també per que una relació amorosa no pot desenvolupar-se a distància o sense el tu a tu perllongat. Estant com estan en el centre d'aquesta relació amorosa la dimensió física i la capacitat de plaer, dues persones no poden seguir enamorats si no es concedeixen mútuament temps per a estar junts o si les circumstàncies els separen durant un temps excessiu.

COR PARTIT

2012-01-28T22:15:00.000+01:00

Hi ha moltes coses que ens poden provocar "mal d'amors" o que ens poden partir el cor. Algunes persones experimentem una profunda tristesa quan una relació romàntica arriba a la seva fi abans que estiguem preparats. Unes altres s'enamoren d'algú que no sent el mateix per elles. O una persona pot sentir que se li "parteix el cor" quan un bon amic desapareix de la seva vida. Encara que les causes poden ser diferents, la sensació de pèrdua és la mateixa -independentment que es tracti de la pèrdua d'alguna cosa real o d'alguna cosa amb el que només s'havia somiat. La gent descriu aquest tipus d'experiències com un sentiment de profunda amargor, buit, i tristesa.
Per a superar la tristesa fa falta temps. Gairebé tot el món creu que mai es reposarà completament, però l'esperit humà és sorprenent -i els mals d'amors gairebé sempre es guareixen al cap d'un temps. Però, quant trigarem en superar-lo? Això dependrà de què va ser el que ens va partir el cor, com em afrontat la pèrdua i amb quina rapidesa tendim a recuperar-nos de les experiències. Recompondre un cor trencat pot costar només uns dies o moltes setmanes - i de vegades fins i tot mesos.
O sigui que tinguem paciència amb nosaltres mateixos i deixem que comenci el procés de curació.

Solament sexe?

2012-01-26T22:15:00.000+01:00

El sexe és una cosa natural. Una activitat sexual gratificant és fonamental, tant per a homes com per a dones, perquè afavoreix el sentiment de confiança en si mateix, indispensable per a un bon equilibri psicològic. El sentir-se desitjat per altra persona, desdramatitza els complexos d'imperfeccions estètiques, de les quals freqüentment són víctimes les dones. No obstant això, perquè el sexe sigui una experiència electritzant, és necessari que existeixi un gran enteniment sexual i aquest bon enteniment eròtic no serà ple i satisfactori sinó existeix un vincle afectiu. Fer l'amor no té res a veure, amb el sexe com activitat física.Jo crec que abans de llançar-nos al sexe pur i dur, hauríem de valorar la possibilitat de trobar una activitat o una relació gratificant que no sigui...sexe. Segur que les hi ha! Però si de totes maneres decidim llançar-nos, prenguem les mesures oportunes.

Das Mädchen meiner Träume

2012-01-04T13:55:00.001+01:00

Senkt sich die blaue Stunde sanft auf Sevilla,hüllt sich die schwarze Schöne In die Mantilla
Die Sterne kommen dunkel Freuen in dem Garten
Die sich dort schon so lange sehnend ihm warten
Die schöne häuser
wir armen frauen, welcher Torero wird sich mir trauen
Wird er heute beim Tanze wieder mich fragen
Werd’ ich glühend ihn ansehen doch zu ihm sagen.

Wenn du mich heute nicht stehts
Tut es dir morgen schon leid
Weil mein Herz hat morgen für dich Gar keine Zeit
Und darum rat´ ich dir komm wieder her,
Wirst du’s morgen um Liebe erst fragen
Wird es dir sagen ´ bin schon besetzt

Und aus der kleinen Schenke dort in dem Grünen

Da hört die Süsse Geigen und Mandolinen

Die stolzen Klänge feurig wird der Bolero

Und es folgt nur von ferne ihr Caballero.

Die Señorita hungern zu fangen,

Tanzen die zambra mit weiten Augen,

Sie sagt ihm mit den Blicken Den süss koketten

Und es singen im Warmen die Kastañeten

Los piconeros: FELIZ AÑO NUEVO

2011-12-30T11:49:00.000+01:00

Ya se ocultó la luna,
Luna lunera.
Ya ha abierto su ventana
La piconera,
La piconera, mare.
Y el piconero
Va a la sierra cantando
Con el lucero.
Con el lucero.

Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Alumbrando sus claras
Los olivares.
Alumbrando sus claras
Los olivares.

Ay, que me diga que sí.
Ay, que me diga que no.
Como no lo ha querío’ ninguno
La quiero yo.
Mi piconera como el picón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.

Faja de seda lleva
Mi piconera.
Y un marsellé’ bordao
De terciopelo,
De terciopelo, mare.
Y en el sombrero,
Una cinta que dice:
Por ti me muero.
Por ti me muero.

Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Alumbrando sus claras
Los olivares.
Alumbrando sus claras
Los olivares.

Ay, que me diga que sí.
Ay, que me diga que no.
Como no lo ha querío’ ninguno
La quiero yo.
Mi piconera como el picón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.

Las farmacéuticas hacen crónicas las enfermedades

2011-12-27T17:02:00.000+01:00

"El fármaco que cura del todo no es rentable"

El premio Nobel de Medicina de 1993 Richard Roberts, en una entrevista publicada en el diario La Vanguardia, denuncia que las farmacéuticas se dedican a desarrollar medicinas que no curan del todo, sino que cronifican la enfermedad.

El Premio Nobel de medicina Richard J. Roberts pone de manifiesto en una entrevista en La Vanguardia que muchas de las enfermedades que hoy son crónicas tienen cura, pero para los laboratorios farmacéuticos no es rentable curarlas del todo, los poderes políticos lo saben, pero los laboratorios compran su silencio financiando sus campañas electorales.

- ¿Qué modelo de investigación le parece más eficaz, el estadounidense o el europeo?

- Es obvio que el estadounidense, en el que toma parte activa el capital privado, es mucho más eficiente. Tómese por ejemplo el espectacular avance de la industria informática, donde es el dinero privado el que financia la investigación básica y aplicada, pero respecto a la industria de la salud... Tengo mis reservas.

- Le escucho.

- La investigación en la salud humana no puede depender tan sólo de su rentabilidad económica. Lo que es bueno para los dividendos de las empresas no siempre es bueno para las personas.

- Explíquese.

- La industria farmacéutica quiere servir a los mercados de capital...

- Como cualquier otra industria..

- Es que no es cualquier otra industria: estamos hablando de nuestra salud y nuestras vidas y las de nuestros hijos y millones de seres humanos.

- Pero si son rentables, investigarán mejor.

- Si sólo piensas en los beneficios, dejas de preocuparte por servir a los seres humanos.

- Por ejemplo...

- He comprobado como en algunos casos los investigadores dependientes de fondos privados hubieran descubierto medicinas muy eficaces que hubieran acabado por completo con una enfermedad...

- ¿Y por qué dejan de investigar?

- Porque las farmacéuticas a menudo no están tan interesadas en curarle a usted como en sacarle dinero, así que esa investigación, de repente, es desviada hacia el descubrimiento de medicinas que no curan del todo, sino que cronifican la enfermedad y le hacen experimentar una mejoría que desaparece cuando deja de tomar el medicamento.

- Es una grave acusación.

- Pues es habitual que las farmacéuticas estén interesadas en líneas de investigación no para curar sino sólo para cronificar dolencias con medicamentos cronificadores mucho más rentables que los que curan del todo y de una vez para siempre. Y no tiene más que seguir el análisis financiero de la industria farmacológica y comprobará lo que digo.

- Hay dividendos que matan.

- Por eso le decía que la salud no puede ser un mercado más ni puede entenderse tan sólo como un medio para ganar dinero. Y por eso creo que el modelo europeo mixto de capital público y privado es menos fácil que propicie ese tipo de abusos.

- ¿Un ejemplo de esos abusos?

- Se han dejado de investigar antibióticos porque son demasiado efectivos y curaban del todo. Como no se han desarrollado nuevos antibióticos, los microorganismos infecciosos se han vuelto resistentes y hoy la tuberculosis, que en mi niñez había sido derrotada, está resurgiendo y ha matado este año pasado a un millón de personas.

- ¿No me habla usted del Tercer Mundo?

- Ése es otro triste capítulo: apenas se investigan las enfermedades tercermundistas, porque los medicamentos que las combatirían no serían rentables. Pero yo le estoy hablando de nuestro Primer Mundo: la medicina que cura del todo no es rentable y por eso no investigan en ella.

- ¿Los políticos no intervienen?

- No se haga ilusiones: en nuestro sistema, los políticos son meros empleados de los grandes capitales, que invierten lo necesario para que salgan elegidos sus chicos, y si no salen, compran a los que son elegidos.

- De todo habrá.

- Al capital sólo le interesa multiplicarse. Casi todos los políticos - y sé de lo que hablo- dependen descaradamente de esas multinacionales farmacéuticas que financian sus campañas. Lo demás son palabras...

Последний троллейбус

2011-12-14T13:19:00.001+01:00

Когда мне невмочь пересилить беду,
когда подступает отчаянье,
я в синий троллейбус сажусь на ходу,
в последний,
в случайный.

Полночный троллейбус, по улице мчи,
верши по бульварам круженье,
чтоб всех подобрать, потерпевших в ночи
крушенье,
крушенье.

Полночный троллейбус, мне дверь отвори!
Я знаю, как в зябкую полночь
твои пассажиры - матросы твои -
приходят
на помощь.

Я с ними не раз уходил от беды,
я к ним прикасался плечами...
Как много, представьте себе, доброты
в молчанье,
в молчанье.

Полночный троллейбус плывет по Москве,
Москва, как река, затухает,
и боль, что скворчонком стучала в виске,
стихает,
стихает.

Это все

2011-12-12T13:19:00.001+01:00

Побледневшие листья окна

Зарастают прозрачной водой.

У воды нет ни смерти, ни дна.

Я прощаюсь с тобой.

Горсть тепла после долгой зимы

Донесем.

Пять минут до утра

Доживем…

Наше море вины

Поглощает время-дыра.

Это все,

что останется после меня,

Это все,

что возьму я с собой.

С нами Память сидит у стола,

А в руке ее пламя свечи.

Ты такой хорошей была.

Посмотри на меня, не молчи.

Крики чайки на белой стене

Окольцованы черной луной.

Нарисуй что-нибудь на окне

И шепни на прощанье рекой.

Это все,

что останется после меня,

Это все,

что возьму я с собой.

Две мечты, да печали стакан

Мы, воскреснув, допили до дна.

Я не знаю, зачем тебе дан.

Правит мною дорога-луна.

Ты не плачь, если можешь, прости.

Жизнь - не сахар, а смерть нам - не чай.

Мне свою дорогу нести.

До свидания, друг, и прощай.

Это все,

что останется после меня,

Это все,

что возьму я с собой.

La gelosia, dintre de la parella, és una prova irrefutable de desconfiança, i on governa la desconfiança, no pot regnar l'amor.

2011-10-08T16:18:00.000+02:00

Pels qui desconfien de la seva parella, la desconfiança en la parella pot procedir d'un sentiment d'inferioritat, que si no es tracta pot arruïnar una relació.

“Gaudeixo molt de la meva parella, la meva relació és preciosa però últimament neix en mi un sentiment de desconfiança”.

Comentaris com aquests són habituals quan un bon dia no saps ni com ni perquè, però la teva ment està plena d'incògnites, de dubtes i estàs gairebé segur que la teva parella t'està enganyant.

És com que si se't aguditzessin els sentits, et converteixes en el gran "detectiu" i et sembla que la teva parella et menteix, t'oculta coses, petites però t'oculta coses; aquest és el moment en el qual sorgeixen els dubtes que alimenten la desconfiança.

Ja no saps si és el teu cap que t'està jugant males passades fent que et vingui una vegada i una altra la idea de l'engany, o si per contra, tot el que estàs veient són proves d'una única realitat: que t'està enganyant.

Aquesta situació és angoixant, no sol per a la persona que li estan menjant els dubtes, sinó també per a altra part de la parella, que se sentirà violenta i intentarà defensar-se fins inclús quan no té motius per a això, el que generarà més desconfiança.

Moltes vegades són inseguretats nostres que projectem en l'altre i que creiem que existeixen quan en realitat solament estan en el nostre cap.

La gelosia és el germà de l'amor, com el diable és germà dels àngels.

2011-10-06T16:30:00.000+02:00

Ens molesta quan la nostra parella està parlant amb altres persones del nostre mateix sexe? Sentim que en qualsevol moment ens pot abandonar per algú?.

Aquests són alguns dels símptomes de la gelosia, però existeixen molts més, com per exemple l'augment de desconfiança en la nostra parella, tot ens sembla un factor perquè els nostres dubtes creixin, alguna mirada, algun comentari… i vam passar a voler controlar cada vegada més la seva vida, on va, amb qui, què fa quan no està amb nosaltres…. La situació s'arriba a fer insuportable per als dos membres de la parella i el pitjor de tot és que, o es posa remei, o es pot arribar a un punt insostenible en el qual s'acabi tot. La persona que té gelosia sofreix molt, però la parella no sofreix menys.

En molts dels casos d'inseguretat en la parella, és realment la persona que sent gelosia la qual no té seguretat en si mateixa, pel que és incapaç de sentir que els altres van a tenir confiança en ella, voler-li, tenir-li en compte com es mereix... El camí adequat és la comunicació, no la vigilància que fa que es trenqui qualsevol tipus de comunicació i expectatives de millorar la relació.

L'inconvenient de la gelosia és que poden arribar molt lluny i mai per bon camí: quan més gelós s'està, més es tendeix a asfixiar a l'altre amb preguntes i afirmacions que la majoria d'elles són suposicions sense base alguna. Quan la gelosia s'apoderen de les persones, no respecten gens, no hi ha raons, però "ens sentim tan segurs del que no veiem, que no hi ha ningú que ens pugui convèncer en cas contrari". Qualsevol comentari que ens facin de fora com més negatiu sigui, més creïble serà per a nosaltres encara que hagi estat inventat ja que alimenta el cercle on ens hem ficat.

Tots hem d'aprendre a evitar la gelosia i intentar localitzar l'origen de la gelosia, ja que poden generar una situació de monotonia en la parella.

Официальная школа Языков Барселоны

2011-10-05T16:19:00.001+02:00

Этот год я начал снова классы русского.
Я изучаю третий курс в Официальной Школе Языков Барселоны.
Несмотря на то, что преподавательница очень хорошая, и что я понимаю ее совершенно ... я догадываюсь о том, что я забыл много в последние годы.
Я изучу трудно, это зима с ноября.
К несчастью ... в октябре я считаю это полным работой и это я очень тяжелая власть концентрироваться.
Я надеюсь смочь появляться в экзамен в июне. Но ... я предпочитаю уметь выражать.

продолжит

EOIBD

Fortalesa de caràcter

2011-09-24T21:50:00.002+02:00

El caràcter és adquirit, per tant es pot canviar.

Tenir fortalesa de caràcter significa la possibilitat de crear bons vincles i ser capaç de respondre adequadament a les circumstàncies de la vida, acceptant la realitat tal qual és i desenvolupant els recursos necessaris per a no enfonsar-se davant l'adversitat.

Una persona té caràcter fort quan es compromet amb una postura personal, es manté ferma amb les pròpies conviccions, té domini de si mateix i pot controlar els seus impulsos.

Per a aprendre a tenir fortalesa de caràcter cal vèncer les pors; perquè la por no permet assumir cap risc, i la veritable forma de viure és arriscant-se a cada moment prenent les nostres pròpies decisions.

Els febles de caràcter, abans d'actuar consulten a algú per a no equivocar-se, sense adonar-se que trien als seus consellers perquè els diguin el que volen escoltar. No volen decidir-se per si mateixos perquè temen cometre un error i després sentir-se culpables. La por i la culpa són les emocions que defineixen a un feble de caràcter.

Una persona de caràcter fort també té por, la diferència és la forma que enfronta les seves pors. No fuig ni es paralitza, enfronta les situacions de risc amb audàcia i les resol creativament d'una manera superior.

Vivim en una jungla d'asfalt envoltat de feres salvatges. No obstant això, la fortalesa de caràcter no implica ni cridar, ni passar primer, ni imposar idees, ni ser agressiu i violent.

El fort és qui no es doblega davant la prepotència dels covards, ni davant no-res ni davant ningú i pot parlar amb veu tot just audible i fer el miracle que els altre callin. És la persona que només parla quan té alguna cosa que dir, que es comporta en forma assenyada, que respecta als altres i que no ha de posar-se la careta, ni presumir, perquè no ha de provar-ne a si mateix que val, ni provar-li gens a ningú.

El fort de caràcter pot permetre's ésser ell mateix i no semblar-se a ningú, perquè pot tolerar l'opinió, les xafarderies i les crítiques dels altres sense esfondrar-se i acceptar el fracàs sense frustrar-se.

La fortalesa del caràcter permet estimar però no enamorar-se, perquè enamorar-se és alienar-se en un altre i deixar de ser un mateix.

Ser fort és acceptar les coses com són, no com un vol que siguin.

Per això, quan un amor acaba QUI és fort perdona però no oblida; i aprèn de les experiències que són part de la vida, per a no tornar a cometre el mateix error dues vegades.

Els forts de caràcter són qui sobreviuen en situacions crítiques, perquè les seves estructures fermes els sostenen, no es rendeixen, poden ajudar a uns altres i no perden mai les esperances.

Canviar és créixer i madurar, de manera que es pot canviar d'idea, amb el degut fonament, sense mostrar debilitat per això; però no és el mateix canviar d'idea perquè resulta perillós o no convenient en un moment donat i donar-se volta com una truita.

Viure no és fàcil, en un món pervers i cruel, ple de persones febles que no es comprometen, que es venen al millor postor, que només pensen a satisfer els seus propis egos i no els importa l'altre.

Però ser fort es pot. És simplement triar ser qui vull realment ser i descobrir-se a un mateix per a complir el propòsit.

Qui té por a perdre... és feble de caràcter.

I dreamed a dream

2011-06-21T22:13:00.001+02:00

There was a time when men were kind
When their voices were soft
And their words inviting
There was a time when love was blind
And the world was a song
And the song was exciting
There was a time
Then it all went wrong

I dreamed a dream in time gone by
When hope was high
And life worth living
I dreamed that love would never die
I dreamed that God would be forgiving
Then I was young and unafraid
And dreams were made and used and wasted
There was no ransom to be paid
No song unsung, no wine untasted

But the tigers come at night
With their voices soft as thunder
As they tear your hope apart
As they turn your dream to shame

He slept a summer by my side
He filled my days with endless wonder
He took my childhood in his stride
But he was gone when autumn came

And still I dream he'll come to me
That we will live the years together
But there are dreams that cannot be
And there are storms we cannot weather

I had a dream my life would be
So different from this hell I'm living
So different now from what it seemed
Now life has killed the dream I dreamed.

Casa Batlló

2011-06-20T22:04:00.000+02:00

Aquesta façana coberta de mosaics d'esplèndids colors és probablement la mes suggestiva, creativa i original de la ciutat.

Les balconades semblen fragments de cranis amb les obertures dels ulls i el nas.

Les columnes de la tribuna del primer pis semblen ossos humans.

El disseny d'aquesta teulada és un dels mes característics de Gaudí per a edificis urbans, culminat perquè uneix aquesta forma ondada que recorda l'esquena arquejada d'un drac; està recobert de teules ceràmiques que semblen escates.

Aquesta original teulada acull en el seu interior una gran golfa en la línia del de Bellesguard. La solució per al conjunt de la golfa i la teulada que ho cobreix, servirà mes tard a Gaudí com base per a la culminació de la seva mes important i última obra civil - La Pedrera, situada en el mateix Passeig de Gracia un poc mes dalt - on duu fins a les seves últimes conseqüències aquesta tècnica. Tots aquestes golfes estan construïts amb maó vist, disposat en forma d'arcs amb una gran força de sustentació.

La teulada té una torre amb la creu de quatre braços típica de Gaudí.

L'interior és també molt imaginatiu i presenta uns elements decoratius molt variats com mobiliari, vidrieres decorades, elements de ferro forjat, llars, etc.

Gaudí va dedicar una especial atenció al primer pis amb una especial disposició dels sostres, una decoració amb formes autènticament originals i unes peces d'un disseny molt cuidat.

Eminem - Love The Way You Lie ft. Rihanna

2011-06-18T21:49:00.000+02:00

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

I can't tell you what it really is
I can only tell you what it feels like
And right now there's a steel knife
In my windpipe
I can't breathe
But I still fight
While I can fight
As long as the wrong feels right
It's like I'm in flight
High of a love
Drunk from the hate
It's like I'm huffing paint
And I love it the more that I suffer
I sufficate
And right before im about to drown
She resuscitates me
She fucking hates me
And I love it
Wait
Where you going
I'm leaving you
No you ain't
Come back
We're running right back
Here we go again
It's so insane
Cause when it's going good
It's going great
I'm Superman
With the wind in his bag
She's Lois Lane
But when it's bad
It's awful
I feel so ashamed
I snap
Who's that dude
I don't even know his name
I laid hands on her
I'll never stoop so low again
I guess I don't know my own strength

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

You ever love somebody so much
You can barely breathe
When you're with them
You meet
And neither one of you
Even know what hit 'em
Got that warm fuzzy feeling
Yeah them chills
Used to get 'em
Now you're getting fucking sick
Of looking at 'em
You swore you've never hit 'em
Never do nothing to hurt 'em
Now you're in each other's face
Spewing venom
And these words
When you spit 'em
You push
Pull each other's hair
Scratch, claw, bit 'em
Throw 'em down

Pin 'em
So lost in the moments
When you're in 'em
It's the rage that took over
It controls you both
So they say it's best
To go your separate ways
Guess that they don't know ya
Cause today
That was yesterday
Yesterday is over
It's a different day
Sound like broken records
Playin' over
But you promised her
Next time you'll show restraint
You don't get another chance
Life is no Nintendo game
But you lied again
Now you get to watch her leave
Out the window
Guess that's why they call it window pane

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

Now I know we said things
Did things
That we didn't mean
And we fall back
Into the same patterns
Same routine
But your temper's just as bad
As mine is
You're the same as me
But when it comes to love
You're just as blinded
Baby please come back
It wasn't you
Baby it was me
Maybe our relationship
Isn't as crazy as it seems
Maybe that's what happens
When a tornado meets a volcano
All I know is
I love you too much
To walk away though
Come inside
Pick up your bags off the sidewalk
Don't you hear sincerity
In my voice when I talk
Told you this is my fault
Look me in the eyeball
Next time I'm pissed
I'll aim my fist
At the dry wall
Next time
There will be no next time
I apologize
Even though I know it's lies
I'm tired of the games
I just want her back
I know I'm a liar
If she ever tries to fucking leave again
I'mma tie her to the bed
And set the house on fire

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

Cry Cry OCEANA

2011-06-17T21:43:00.000+02:00

When she was a young girl
She used to play with me
I was her best friend
We were inseparately
We loved to ride our bikes
Playin’ hide and seek
Sneaking all the night
Dancing in the street
I look back at the time
Now i realise
She loved to play with fire
I should have seen it in her eyes
I should have seen it in her eyes
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Na,na,na,na,na,na,na
Na,na,na,na,na,na,na
She fell in love for the first time
He was older than her
Then he made her do things
First she wouldn’t tell
She left everything behind
Couldn’t find a place
Running through the night
Loosing all her faith
She DRUGS away the pain
Turning off her lies
But still she makes it seem like everything’s alright
Like everything’s alright
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die dïe…

Preciosa cançó per a un preciós país per a una gran nació.

2011-06-09T22:58:00.000+02:00

I had to leave you in Galway
but i think about you every day
in the morning and in the afternoon
I wish that i could see you soon

and when i heard you i felt so fine
it was like there was
nothing left on my mind
it was like Rockaway Beach in the month of June
I wish that i could see you soon

I have no plans to meet you babe,
I had a million things to do babe,
But it hit my heart with a harpoon,
I wish that i could see you soon
-- The angels go
How long do you can't see her?
And i'm like - the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
Well i have no way to say and there's nothing i can do
Well i have no way to say and there's nothing i can do

-- go!

(not i see?)

Now that i'm across the sea i wonder if
you're gonna wait for me
or if you're gonna find
a new boy to spoon
I wish that i could see you soon

And if you
wait a little my pretty friend
until I come back to hold your hand
would be like bugs when they break through the cocoon
you know
I wish that i could see you soon

It has been a while
since i felt like this
and now i've found someone i really miss
under the sun
under the moon
I wish that i could see you soon
-- Angels!
How long do you can't see her
And i'm like - the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
And i'm like
there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
-- go!

(...)

How long do you can't see her
And i'm like, well, the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
And i'm like
there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
no way to say and there's nothing i can do

Catalunya...Primera destinació turística de l'Estat

2011-06-02T23:06:00.019+02:00

Catalunya s’ha erigit com la primera destinació receptora de viatgers als establiments hotelers de l’Estat i la tercera en pernoctacions, per darrere de les Canàries i Andalusia.

S’han rebut 1.446 mil viatgers (19,5 % del total), que han generat 3.872 mil pernoctacions (17,1 % del total), i una estada mitjana de 2,7 pernoctacions/viatger.

Els resultats interanuals respecte l’abril del 2010 han estat creixents (7,2 % de viatgers i 9,8 % de pernoctacions).

Pel que fa a la composició de la demanda s’ha distribuït bastant paritàriament entre els mercats, amb un cert predomini del mercat estranger (59,3 % de viatgers i 62 % de pernoctacions).

Catalunya ha facturat de mitjana uns 73,4 euros per habitació ocupada (ADR), essent la tercera comunitat autònoma amb major volum d’ingressos, per darrere de la Comunitat de Madrid i Canàries, superant la mitjana de l’Estat (67,2 euros). Aquests ingressos mitjans per habitació ocupada han estat creixents respecte l’any passat per aquestes dates (2,4 %).

Els establiments hotelers catalans han ingressat uns 43,2 euros de mitjana per habitació disponible (RevPAR), essent la tercera comunitat autònoma amb major volum d’ingressos, per darrere de les Canàries i la Comunitat de Madrid, superior a la mitjana de l’Estat (37,8 euros), i registrant un increment interanual del 9,6 %.

Font: Observatori de Turisme de Catalunya

La industria turística funciona

2011-06-01T23:00:00.011+02:00

La potente industria turística española funciona gracias a su alto nivel de internacionalización. Según todos los indicadores, mucho mejor de lo previsto. La inestabilidad persistente en el norte de África desvía hacia la costa española a decenas de miles de alemanes y británicos en busca de playas tranquilas, y nuevos turistas, como los rusos, descubren en España un paraíso dorado de sol y compras. El balance positivo del primer trimestre supera las expectativas del sector, según el informe trimestral de Exceltur. La nota coyuntural destaca un "notable crecimiento del 2,4% del PIB turístico en el primer trimestre (50% más que el cuarto trimestre del 2010)". Este dato supone, según la valoración del principal lobby turístico, "el mayor impulso de entre todos los sectores económicos".

La previsión anual señala un crecimiento del 2,2%, más del doble del 1% apuntado en enero, por el "notable crecimiento de la demanda extranjera impulsado por los flujos desde los países del Mediterráneo oriental (Egipto y Túnez)". "Las cifras son mejores de las previstas, básicamente por la coyuntura en el norte de África,que parece que va a seguir agitada en los próximos meses", apunta Juan Antonio Duro, profesor de economía de la Universitat Rovira i Virgili y autor del Índice de actividad turística de la UAB. "Pero al margen de este hecho coyuntural, el sector turístico español está mostrando toda su solvencia: está internacionalizado como pocos gracias a una labor constante de promoción internacional; es una industria local y muy competitiva y, además, repercute en un tejido muy importante de pymes que se alimentan del turista", argumenta el profesor Duro.

El crecimiento de la afluencia de turistas extranjeros permite incrementar los ingresos turísticos más por afluencia que por mejora en los gastos en destino, según el informe de Exceltur. En enero, los ingresos por turismo extranjero crecieron un 6,2%, a pesar de que el gasto medio diario cayó un 3,1%. Aún así, Exceltur avisa que los precios siguen sin repuntar, lo que, unido al incremento de costes, sigue mermando los márgenes de las empresas.

Las cifras positivas de turistas proceden del norte: de los mercados emisores tradicionales, como el Reino Unido, Alemania y Francia, pero también de países más lejanos, como los nórdicos, y emergentes, como Rusia. Ante la debilidad de la demanda interna, la potente industria española encomienda su recuperación, de nuevo, a la llegada de turistas extranjeros. Según las previsiones de Exceltur, "los turistas nórdicos, así como aquellos mercados emisores más ligados con los países del Mediterráneo oriental afectados por la inestabilidad, como Francia (Túnez) y, en menor medida, Italia (Egipto), son los que han registrado un mejor arranque de año". Asimismo, la asociación empresarial apunta a la recuperación de mercados clave, "especialmente el alemán y menos el británico", tras las fuertes caídas del 2009 y el 2010.

Ramon Bagó, presidente de Serhs, el primer grupo turístico catalán y con presencia en las principales zonas turísticas españolas, apunta el fuerte incremento del número de visitantes rusos. "El turismo ruso está creciendo de manera espectacular, este año se ve a multiplicar por cuatro", explica Bagó. Si en el 2010, su empresa trajo a España a cerca de 50.000 ciudadanos procedentes de Rusia, estos superarán los 200.000 en el ejercicio actual. Sus destinos preferentes son Barcelona como destino cultural y de shopping, y Mallorca en la vertiente sol y playa.

Los mercados más tradicionales, como el británico y el alemán, crecerán según el presidente de Serhs, entre un 10% y un 15%. "Este tipo de visitantes se mueven menos, vienen directos a su playa en Mallorca o la Costa del Sol, porque son turistas fieles que repiten año tras año", señala. Al tiempo, Bagó alerta que los jóvenes procedentes de estos mercados ya eligen destinos alternativos más competitivos por precio, "sobre todo Turquía".

Las estadísticas del buscador de viajes británico Skyscanner, destaca tres destinos españoles como los preferidos por los turistas del Reino Unido para esta Semana Santa: Málaga, Tenerife y Alicante son los tres primeros, por delante de Nueva York, Estambul y Faro. Barcelona y Mallorca también ocupan lugares destacados en el ranking de destinos más solicitados, octavo y décimo respectivamente.

"Creemos que el 2010 ha sido el año en que se ha tocado fondo y —en línea con las apreciaciones de otros actores de la industria turística— en el 2011 se aprecian ciertos signos de recuperación de la demanda, aunque seguimos en un periodo de incertidumbre por lo que debemos mirar con precaución la evolución de los próximos meses", apunta prudente Íñigo García-Aranda, director de Marketing de Amadeus España.

La gran sombra de duda que planea sobre el sector es la caída de la demanda interna. La previsión de ventas de las agencias de viajes es "una cifra similar al año pasado, con el mismo número de desplazamientos pero menos facturación", según Rafa Serra, presidente de la asociación Ucave. Exceltur también avisa de la caída de la demanda interna, y que las pernoctaciones van a la baja.

Fuente: La Vanguardia

Turismo en Roses = Falta de profesionalidad

2011-05-31T22:59:00.000+02:00

Según IET: “Durante el mes de abril visitaron España un total de 4,7 millones de turistas internacionales, un 20,9% más que en el mismo mes de 2010. Este resultado es fruto de una excelente respuesta de la demanda en este mes, a lo que ha contribuido también el haber recuperado el ritmo de viajes que el año anterior quedo entorpecido, en parte, por los efectos de las cenizas del volcán islandés. Asimismo, la Semana Santa de 2010 se repartió entre los meses de marzo y abril, mientras que en 2011 ha tenido lugar íntegramente en abril, lo que de igual modo ha contribuido a gozar de un mes de notables resultados turísticos. A pesar de ello, si se contrastan los meses de marzo y abril de ambos años, se obtiene este año un destacado crecimiento cifrado en el 11,3%, lo que confirma la recuperación y tendencia alcista del turismo extranjero en España.”

Estoy convencido de los datos pues el Instituto de Estudios Turísticos es de lo mejor y más fiable del mundo. Ahora se me plantea unas preguntas a los que trabajan en el Turismo de Roses:

¿Por qué si el motor para la salida de la crisis económica es el Turismo, se hace tan poco en su proyección y en su captación en la zona?
¿Por qué se habla de turismo de calidad cuándo cada vez estamos más dependientes de solamente un país de procedencia y no nos abrimos cómo otras destinaciones a diferentes países?
¿Por qué los hoteleros en general de la zona actúan en su mayoría, por suerte hay raras excepciones, de una forma oligárquica y poco empresarial?. ¿Es falta de capacidad, de lideraje, de interés,...?
¿Qué hace la concejalía de turismo del ayuntamiento al respecto?. ¿Por qué no explica al pueblo la cantidad de dinero de que dispone y cómo lo utiliza en la captación de otros nichos de mercado?
Cuando las únicas marcas a nivel internacional son "Turisme de Barcelona", "Costa Brava", "Costa Dorada" y "Catalunya"....¿Por qué se disgregan los presupuestos en varias marcas que no pueden competir en un mundo globalizado?.
¿Qué ha hecho la concejalía de turismo para su potenciación en los últimos cuatro años y qué piensa hacer la nueva?.

Vivimos de la industria del turismo y parece que estamos estancados en la época de crecimiento desbordado. Muchos de los propietarios de los llamados "negocios" turísticos no han sabido adaptarse a los nuevos tiempos pues no han necesitado ir a buscar a los turistas ya que llegaban solos.

Durante la época de crisis no solamente no han sabido escoger entre los mejores profesionales sino que en la mayoría de los casos han dejado escapar a los mismos hacia otras localidades.

Cuando la gran mayoría de zonas receptivas de turistas están aumentando, aquí nos estacionalizamos cada vez más y no creamos ninguna alternativa más a los puentes que plantea el país vecino. La oferta complementaria es nula o no está pensada para un turismo global. Se habla de turismo familiar y de calidad... ¿ Sabrán lo que es eso los encargados de nuestro futuro turístico?.

Soy muy pesimista en ese aspecto.

Espero que el tiempo no me dé la razón...

DEMOCRACIA REAL YA

2011-05-19T21:38:00.000+02:00

Estic molt orgullós del que estan fent els joves d'aquest país. Va trigar a arribar, però per fi va arribar!. No ens quedem més callats!. Si els nostres joves no tenen futur, és el moment de donar-los un cop de mà donant-los suport. Tenim el nivell d'atur juvenil més alt d'Europa. I després...ens queixem del “botellón”?. Quin futur els espera?. Jo ja m’he apuntat a “Spanish Revolution”.

Per fi la ciutadania desperta! això no es pot acabar el 23M. Necessitem que s'adonin que aquest moviment ha arribat per a quedar-se i despertar les consciències dormides de la gent, tota la gent. Podem fer-lo perquè tenim la formació, la il•lusió i l'ànim, solament ens falta el poder per a fer-lo, que és el que pretenem recuperar si alguna vegada ho hem tingut.

spanish revolution

Idiomes

2011-05-14T19:40:00.002+02:00

Per qui no em coneix dir que sóc gallec i he nascut a Sant Jaume de Galicia (=Santiago de Compostela). És molt difícil escriure com sóc en realitat, perquè això ho diuen els altres en relació a un mateix. El que sí que puc fer és escriure sobre les meves experiències i sobre el meu passat.

He viatjat molt i he conegut gent força interessant. He viscut en molts països europeus i he estat aprenent diversos idiomes. Això m’ha permès comprendre les diferents formes i maneres de viure i conviure amb la gent d’altres cultures.

Si hagués de escriure sobre una anècdota del passat potser ho faria de la meva estada a Rússia, on ho vaig passar força bé en relació al meu aprenentatge i a la meva experiència vital. El que sí que voldria dir és que per poder aprendre un idioma, s’ha de primer entendre d’idiosincràsia i les formes de pensar de la gent, qui parla aquest idioma. Si traduïm directament les paraules, mai podrem arribar a consolidar els nostres coneixements vitals, no més els lingüístics.

Cibercondria

2011-05-13T19:20:00.006+02:00

Segons Wikipedia la cibercondria és un neologisme mèdic que es refereix a aquelles persones que teclegen els símptomes que pateixen en un cercador d’Internet en comptes de consultar-se a un metge.

El terme sorgeix quan els doctors constaten com els arriben pacients amb autodiagnòstics sovint errats. Altres possible desenllaç és una perillosa automedicació per part del pacient.

Al meu entendre la hipocondria sempre ha existit, però ara resulta de més fàcil accés a les persones que la sofreixen gràcies a la quantitat d’informació recollida en la xarxa. Estaríem parlant doncs d’una hipocondria cibernètica.

La xarxa proporciona l’accés a una abundant font d’informació mèdica. Aquesta informació va des del més lleu dels casos al més greu. Un estudi portat a terme per Microsoft suggereix que autodiagnosticar-se mitjançant una recerca en Internet condueix amb freqüència a concloure el pitjor sobre el mal que el afligeix. Ek hipocondríac cibernètic sol sempre escollir el pitjor dels mals. Per aquest malalt un mal de cap seria el símptoma d’un càncer cerebral.

Això fa que, en les consultes dels metges, hagi més pacients amb actituds hipocondríaques que creuen tenir una malaltia greu, quan en realitat simplement és un mal de cap que es sanaria amb una aspirina.

De totes maneres, hem de tenir clar que per molta informació que estigui al nostre abast, mai s’haurà de substituir la relació de confiança entre metge i pacient.

La matèria primera

2011-05-12T19:05:00.001+02:00

Escrit a manera d'entrevistes, entre narrativa i testimoniatge; histories de personatges amb els quals cada dia ens creuem sense que arribem a conèixer-los. Ex. Una noia que després d’un romanç amb un jugador del Barça es casa amb el propietari d’un concessionari d’automòbils; teleoperadores, petits empresaris arruïnats, taxistes, cambrers, transportistes, treballadors en la verema, etc.

Els personatges estan dintre d’un conjunt de relats, que es condensen en aquestes vides que solen passar desapercebudes. El cambrer i taxista en Lloret que volia marxar a Austràlia, perè que no ho fa, és un clar exemple.

Recomanaria aquest llibre a un amic atès que els temes que tracta són d’actualitat i de la forma de pensar de molts coneguts i contemporanis. L’autor té una opinió força realista dels esdeveniments que ocorren als seus personatges. Es podria titllar de pessimisme però jo crec més que els personatges estan carregats d’il·lusions que al no poder realitzar-se es converteixen en la realitat quotidiana.

Això és (i no és) Allò - Jesús Tuson

2011-05-11T19:33:00.000+02:00

He reservat el llibre aquest dijous en la biblioteca de Roses perque calia fer el comentari de la seva lectura per al cinquè curs de la EOIBD. Pensava que seria un llibre enorme i em vaig alegrar molt al veure la seva grandària.

Vaig començar a llegir-lo i la meva alegria es va tornar en preocupació doncs el llenguatge que feia servir era del tot lingüístic. Jo esperava una novel·la i creia que la podria “devorar” en un parell d’hores. El resultat és que em vaig passar el cap de setmana i el dilluns intentant esbrinar el que estava tancat en el seu interior (=metàfora). Després de diverses lectures i bastant silenci al meu voltant, vaig poder entendre el que el seu autor ens volia explicar en aquest assaig.

L’assaig està estructurat en tres parts en las que l’autor , Jesús Tuson, ens indica primerament com fem les metàfores. Després, en un segon apartat, ens explica el que fem amb les metàfores i finalment i com tercera part ens mostra les metàfores en relació amb el món; per exemple a través dels mitjans de comunicació. En aquest mateix punt i per a finalitzar ens dona la seva versió del que seria el món sense les metàfores.

Atès que es tracta d’un assaig i sobretot d’una explicació sobre escriptura i metàfores, el llibre manca de personatges. L’autor ens mostra amb diferents exemples, la capacitat humana de construir metàfores i al final ens indica que ens obliden d’aquest llibre i que conreem el tresor de les nostres metàfores; ja que són part inalienable de la nostra capacitat verbal.

Solament recomanaria aquest llibre a un amic si de debò estigués interessat en l’aprenentatge de lingüística i d’influx de les metàfores en l’ús de la llengua.

Un clau en treu un altre?

2011-05-10T17:31:00.000+02:00

La popular dita que “un clau en treu un altre”, no sembla funcionar molt bé. Si treus el clau amb un altre, el forat s'engrandeix i després cal ressanar la paret, per a evitar que el teu bell quadre acabi en el pis, trencat o maltractat.

Igual succeeix amb les relacions. Cal guardar un temps de duel, el mateix que implica prendre un temps per a tu. Quan vam acabar una relació el millor és donar-nos temps per a revisar en què va fallar: en què ens hem equivocat?, què faríem igual? què anem a permetre i què no?

Generalment, vam acabar una relació perquè ens sentim ferits, maltractats, avorrits i/o defraudats; està comprovat que les persones som éssers de costums i confort. El canvi ens desagrada, atès que ho vivim com una amenaça a la nostra estabilitat i benestar. Qualsevol canvi, per petit que sigui, és un generador d'estrès.

Canviar de casa, de cotxe o d'ocupació genera tot un seguit de respostes en el nostre cos. L'adrenalina flueix, per a preparar l'atac. El nostre cos es ressent i comencem a tenir trastorns de somni, d'alimentació, de digestió, etc.

Quan som nosaltres què deixem a l'altra persona, vam sentir un alleugeriment momentani, doncs la font del nostre neguit s'allunya.

No obstant això, patim enuig, negació, tristesa, frustració, decaïment o una necessitat de mostrar-nos eufòrics en tot moment. La persona que acaba la relació, semblés sortir endavant més ràpid, però un temps després es presenten els dubtes. Vaig fer el correcte?, hauria hagut d'intentar-ho més?, si m'hagués adonat hagués modificat… i aquest procés ens duu a sentir-nos covards, temorosos o dubtosos de si vam deure, o vam haver pogut salvar aquesta relació.

Quan és l'oposat i som a qui van deixar, hem de viure amb l'autoestima fràgil, temorosos de no ser suficientment “bons”, per a ningú.

Travessem totes les etapes abans esmentades i davant la imminent ruptura, hem de recomençar la nostra recerca del ser estimat. Al final vam fer tot el possible i no va funcionar.

Estimar sense perdre el cap

2011-05-09T17:58:00.004+02:00

Aquest hàbit tan arrelat en alguns, enamorar-se de les persones que sabem que necessiten ajuda, no per a estimar-les sinó per a sentir-se útils i saber que són indispensables, veuen a l'amor com un pagament per estar aquí, perquè l'altre “no pugui viure si no estan al seu costat”. Podem veure'l clarament en aquestes persones que s'enamoren d'alcohòlics, de persones amb trastorns emocionals, sense ocupació o que necessiten alguna embranzida en la seva vida, una motivació i, casualment, ells sempre estan al seu costat.

Aquesta relació sempre eterna, sempre de rescat, és negativa. Quan una relació no és per a estimar-se i compartir entre dues persones, estem en problemes. No estimem, sinó que sentim necessitar a l'altre per a sobreviure, per a ser plens. En aquest cas, cap puntualitzar, que la plenitud ha de venir d'ambdues parts. És a dir, ara que me sento en la plenitud, que no sento necessitat d’algun, estic en el moment idoni per a una relació, per a així poder compartir amb la meva parella el que tinc per a donar i, si m'embolico en una relació, l'altre ha de pensar de la mateixa manera, estar en la mateixa disposició.

Parlem?

2011-05-08T17:52:00.004+02:00

Solucionem les nostres diferències parlant.

Sovint, el ressentiment fa que no reaccionem adequadament davant les coses que no ens agraden de la nostra parella. És molt comuna, quan alguna cosa ens ha molestat de la nostra parella, prendre's la revenja tractant de posar-li gelós, deixant de fer-li cas i parlant amb altres persones amb l'única fi de fer que aflorin en ell o ella sentiments de gelosia. La venjança d'aquesta i qualsevol altra forma és molt negativa, la millor manera de solucionar un conflicte és parlar, i fer-li saber a la nostra parella exactament què és el que ens ha molestat per a poder solucionar-lo.

Petons i abraçades

2011-05-07T17:47:00.000+02:00

Com l'amor és una mica que mai és suficient, no escatimem en petons, abraçades i gestos d'afecte. Les abraçades i el contacte físic és el millor per a reduir l'estrès i augmentar el benestar. També, -i això és una mica que es pot veure en el nostre entorn-, les persones afectuoses amb la seva parella són molt més optimistes i els va millor en les seves relacions que les persones que no ho són. Per això, res millor per a fer sentir bé a la nostra parella un gest d'afecte sense venir al cas.

Consideració amb la parella

2011-05-06T17:41:00.001+02:00

Tots ens necessitem mútuament. És més intel·ligent tractar-nos amb consideració. El plantejament és ben senzill: si vull sentir-me comprès, intentaré comprendre a l'altre. Si vull sentir-me respectat, respectaré als altres. I si vull sentir-me estimat, començaré per estimar-me a mi mateix i als altres.

A la persona amable li és aconsellable que no traspassi el límit que la converteixi en servil o sobreprotectora. Per als què tenen la sort de conviure amb persones amables el consell és que no abusin d'aquest bon caràcter i «es carreguin la gallina dels ous d'or». El cor de les persones amables té un límit.

La persona amable no és sinònim de persona insulsa, passiva o depenent. Pot ser divertida, dinàmica, alegre, amb caràcter (bé gestionat), creativa, etc. Cadascuna d'aquestes característiques té nom propi i cognoms, i per tant un tractament diferent.

L'amabilitat es pot i s'ha d'ensenyar. Una parella, una família o qualsevol grup en el qual predomini l'amabilitat és eficaç, i per tant els seus membres desitgen romandre en ell i aportar una mica al mateix, en lloc de voler abandonar-lo.

Definitivament, quan un ama i és estimat, quan dues persones amables tenen la sort de coincidir en el camí, no importa de quin nivell de relació estiguem parlant, el passeig es converteix en una experiència memorable. Com tot el que té de bo la vida, una vegada que sabem què és realment l'amabilitat, i l'experimentem, és gairebé impossible renunciar a ella.

Amabilitat en l'amor

2011-05-05T17:34:00.000+02:00

En parella, conviure amb persones amables sol ser una delícia, doncs a més de no interferir en el projecte personal del company/a, sempre estan disposades a donar suport a l'altre en el que necessiti. I si també són persones amables amb elles mateixes, no renunciaran al seu propi projecte vital. Tot el contrari, buscaran persones que sàpiguen estimar-les bé, igual que elles saben estimar bé i respectar l'espai i l'autonomia de la seva parella.

En els somnis sobre la persona estimada, costa creure que algú elabori en la seva ment la imatge d'una persona que maltracta, insulta o va donant mostres de mal humor a tort i a dret. Tots desitgem tenir en la nostra vida íntima a algú que ens tracti amb consideració, amb manyaga, amb atenció, amb paciència,… en fi, a algú AMABLE, a algú que ens estimi i a qui puguem estimar.

Enfront de les persones assertives, que saben expressar el que volen i necessiten sense ofendre al proïsme, estan aquelles altres que no saben gestionar i controlar les seves emocions. Han de recórrer a les dolentes maneres, al mal humor i a l'agressivitat per a comunicar el que volen o el que els fa sentir incòmodes. A curt termini, un insult o un exabrupte callen al contrari, però a llarg termini arriben les conseqüències indesitjades, com la solitud i la falta d'afecte.

La consorcia d'Andorra-P.Canturri

2011-05-04T19:05:00.000+02:00

Aquest assaig tracta sobre la primera Consòrcia que es va fer a Andorra per part dels casats per evitar el excessos dels joves i dels solters durant els carnestoltes.

Posteriorment es va anar convertint en alguna cosa semblant a un club anglès; per descomptat de caràcter corporatiu i d’accés solament masculí.

Es interessant des del punt de vista històric del Principat d’Andorra i sobre la formació en aquesta època de les consòrcies.

El llibre ha estat editat per l’Honorable Comú d’Andorra la Vella per repartir en certa data als “caps de família” del mateix comú.

-ARGUMENT: Sobre la creació de diferents consorcis i en particular el dels casats, des de la seva inauguració en 1731 amb motiu dels Carnestoltes fins al nostres dies. Acostament als costums i el patrimoni immaterial dintre de les diferents èpoques en les parròquies del Principat d’Andorra.

-PERSONATGES: El Porrer. El Consol de la consòrcia. Els Consorcians. Els Consellers. Els Càrrecs. “El Porrer” m’ha interessat més ja que jo no coneixia l’existència d’aquest individu i que la porra era per a acabar de matar als animals i bestiar per a evitar-los patiment amb un fort cop al cap.

El text és de vegades de molt complicada comprensió ja que fa servir el llenguatge que s’escrivia durant el segle XVIII i XIX molt abans de la reforma lingüística del Català.

Aquest exemplar del llibre el vaig rebre com un regal molt especial de part d’un amic, qui era “cap de família” durant la meva estada i residencia a Andorra. Però he d’admetre que excepte als curiosos sobre els costums del Principat d’Andorra no l’aconsellaria a causa de la seva complexitat lingüística i sobre tot el tema que tracta és poc interessant per a la majoria de les persones. És un llibre molt elitista no més per als que estan veritablement interessats en la procedència i història de les parròquies andorranes.

SENSE BOGERIA

2011-05-03T23:01:00.003+02:00

Voguem per un llac de somnis

remant carícies i petons,

no feien falta les paraules

solament l'amor i la glòria…

Bramàvem als vents gemegats

com mar embravit,

entre aigua i cel ,a l'arribar l'ocàs

el sol es llisca suau després de les roques…

Una música lenta s'escolta al lluny

d'ocells en l'horitzó

amb aletejos de cristall, deixant dur

les delícies que anhelem…

No hi ha ports per a la bogeria

deixem que les aigües ens duguin a l'èxtasi,

sense ribes, ni fars, solament la llum

que irradien els teus bells ulls…

fluirem els moments

fins que arribi la calma,

que la nit no acabi

i la lluna segueixi il·luminant la mar…

TEMPS DE SENTIT

2011-05-02T23:01:00.002+02:00

Superar una ruptura de parella pot resultar traumàtica. La tristesa, l'apatia, els canvis de conducta seran les pautes que marcaran aquesta transició.

Acabar amb una relació és una mica traumàtic, tant per el que decideix donar el pas com per a l'altra persona. L'haver compartit una part de la teva vida amb algú i enfrontar-se de la nit al dia amb la solitud i amb l'angoixa d'haver de començar de nou, és l'enorme cost que cal pagar, encara que al final sigui sempre per a bé.

Després de la tempesta ve sempre la calma i per molt fosques que estiguin les coses, aquesta sensació de buit en l'estómac, o aquest dolor inexplicable en el cor, aquesta pesadesa i cansament en tot el cos, i aquesta tristesa i desassossec sempre tenen un final. Amb el temps la vida torna a cobrar sentit i tot queda com un mal somni.

Relacions personals. Comunicació

2011-05-01T17:26:00.002+02:00

Si volem tenir èxit en la vida hem de saber conrear les relacions personals, per a això és primordial saber comunicar-nos.

La comunicació és el procés humà més important després del de l'alimentació. La comunicació dolenta ha estat causa de divorcis, baralles entre familiars, amics i fins a guerres.

Però no només hem de comunicar-nos bé, també hem de fer-lo amb empatia. El més important de la comunicació és saber escoltar, escoltar amb les oïdes, amb el cor i amb el cervell, obrir-nos a entendre el que volen dir-nos.

Generalment escoltem amb ganes de parlar, hem de, evitar la temptació de parlar de la nostra pròpia història, perdre una mica la nostra pròpia importància i deixar de defensar el nostre punt de vista. Col·locar-nos de manera sincera en el lloc de l'altre. Això s'assoleix amb entrenament ja que l'egoisme humà està arrelat en nosaltres. Els éssers humans tenim la tendència d'escoltar amb ganes de parlar de nosaltres mateixos, de la nostra història i segons els nostres paradigmes.

També hem d'escoltar tots els punts de vista sense apegar-nos a cap. És així com entenem bé el que ens volen dir, així mantindrem la nostra ment lliure i podrem veure oportunitats i nous camins per a l'enteniment.

Una nova oportunitat

2011-04-30T23:11:00.001+02:00

De vegades el que està per morir i està greu, és el vell contracte de parella, aquest que es va fer quan tot va començar. Molts de nosaltres van establir el vincle des de les necessitats d'aquest moment de vida, des de l'eufòria del enamorament, des de les manques o moments immadurs, on el que un donava, servia a l'altre, i l'equilibri i contracte era no créixer. Ser com abans, com sempre el que ens feia feliços avui ja no arriba, això és acceptar que s'ha crescut i que s'han canviat de metes, interessos i maneres de veure el món, el que necessiten és actualitzar-nos, deixar morir el vell model i confiar que ocult i profund sorgeix el veritable vincle, la força serena i impassible de l'amor bo i transcendent.

La parella necessita ser sanada, atesa, protegida de la nostra pròpia bogeria i desamor, és molt important identificar els senyals d'alarma. Darrere de les petites friccions i malestars pot amagar-se una important malaltia estructural que té a veure amb la confiança, el lliurament, el projecte de vida de cadascú, la concepció de l'eròtic, addiccions, etc. Recordem que sanar la parella és perdre privilegis, i cedir és connectar-se amb el transcendent i aixecar el nivell de relació, traient-li significança als protagonismes de l'ego, i les rabietes i tiranies de la personalitat. Preguntar-nos si de debò jo vull ajudar a guarir la parella o només estic esperant una coartada per a poder-me separar.

La cura dóna començament quan des de l'adultesa cadascun es reconeix en el mirall dels ulls de l'altre i es rendeix, es lliura i es deixa vèncer per l'amor, no per l'ego.

Rompre el silenci i resoldre el passat

2011-04-29T23:10:00.001+02:00

Ets feliç? La teva parella és feliç? Accepta la crisi i posa't a treballar; primer amb tu mateix, després és molt possible que la teva parella es contagiï i trobeu camins de convergència.

Alegra't que la teva parella no és perfecta, és un senyal de vida. Les parelles sense crisis semblen vinculades pel formol, no per l'amor. Accepta la crisi com senyal indiscutible de creixement. Reconèixer la crisi és també identificar més enllà del joc de víctima. La curació emergeix quan hi ha una veritable reflexió, una reflexió adulta que converteixi la responsabilitat mútua en una dinàmica. Sigues humil. Rendir-se no és el camí. Per a permetre que l'amor ocupi el seu lloc, sana la relació.

Torna a la comunicació, escull les discussions, busca espais i maneres creatives, sempre referenciant-te per l'aquí i per l'ara. No importa quant temps estiguis en la negació, en la rentada de mans, en el jo no sóc. Acosta't. En el llit, toca els peus de la teva parella com si fos un accident, gargamelleja, feix sorolls fins que el teu o l'altre digui la frase balsàmica: “Necessitem parlar”. Treballa l'acceptació.

Moltes vegades el vincle és molt fràgil, és tot just un petit fil que ens uneix, i no suporta una gota més. No carreguis d'allí aquest equipatge tan pesat que portes amb la teva història o amb la de la teva pròpia relació. Per exemple, treballa la confiança, si no pots confiar en la teva parella, primer pregunta't si confies en tu mateix.

Molt pocs problemes són de parella, gairebé sempre són temes personals projectats en la parella, situacions velles que es reviuen una vegada i una altra com oportunitat de resoldre-les, a través de la parella, però no pertanyen a ella.

QUAN ET TINC EN EL MEU LLIT.

2011-04-28T22:58:00.002+02:00

El mar que miro en els teus ulls,

Les ones quan m'estimes

Són part de cada nit

Quan et tinc en el meu llit.

Llisques suaus les teves mans

I arribes fins a l'ocult,

Retornes amb cada petó

Aquesta tebiesa en el fosc.

Una sensació a l'estimar-nos

Que recorre els nostres cossos,

Ens fa tremolar de por

I sentir molt dintre un foc,

Aquest mateix que ens crema

I podria fondre el gel.

L'amor que dia a dia

Tinc en tu com un decret

Em dóna plaure i bogeria

Que vibro amb un sol petó...

El mar que miro en els teus ulls,

les ones quan m'estimes

Són part de cada nit

Quan et tinc en el meu llit.

Errades en les relacions amoroses

2011-04-27T23:08:00.002+02:00

Avui dia el fet d'estar sols és una tasca complicada per als éssers humans. I més complicat encara és trobar a algú amb qui compartir coses.

Però una vegada que es troba a aquesta persona tendim a desesperar-nos perquè tot ocorri ràpidament i no “perdre el temps”, quan en realitat el que estem perdent és a aquesta ànima bessona que crèiem haver trobat.

Assumir que la persona és el nostre company de l'ànima quan tot just la hi coneixem... Busquem senyals que el destí va fer perquè estiguem junts i mostrem-nos sorpresos per les correlacions en les nostres vides.

Oblidar-nos de la nostra vida, dels nostres amics, de la cura d'un mateix: Quan tens un ànima bessona per a què necessites una vida fora d'aquesta relació?. Aquesta és una grandíssima errada.

Revelar tot, i testejar al nostre company/a amb els nostres pitjors comportaments perquè deixi sortir tot fora. Després d'això si realment és la nostra ànima bessona... ho anem a estimar sense importar-nos res?. Pensem en això.

Tenir sexe de seguida no és dolent doncs si vam ser fets per a estar junts per molt temps, no hauria problema a començar la diversió ràpidament.

Ignorar qualsevol cosa que no concordi sobre els nostres estils de vida, valors i creences és altra gran errada en una relació. L'amor no pot conquistar tals diferències.

Fer a l'altre/a partícip dels nostres drames: treball, família, crisis emocionals, és una bona manera per a establir una relació i veure si vam ser fets per a estar junts.

Passar junts, tot el temps possible, no és positiu, doncs arriba a atabalar a la nostra parella. Tinguem cura de no ser massa possessius.

A LA VORA DEL TEU LLIT

2011-04-26T22:56:00.002+02:00

A la vora del teu llit, a la vora del teu instint, a la vora de l'inimaginable... contemples la lluna després dels cristalls, la teva ment dirigeix un tir al buit... un baluern en la meva pell, i aparec aquí... a la vora del desig. Cobert el fruit del meu apetit, amb les vestidures de llit; amagat el morb en el teu somriure, dibuixant boirina rosa els teus ulls... reflectida així en els meus ulls et contemplo; un baluern en la meva pell i les meves mans respirant en el teu llit. Cauen els meus llavis a l'abisme, arriben a la seva primera destinació daurat, es passegen pel teu ampli front, rellisquen per la teva faça d'encant, conquisten les teves galtes inquietes; un baluern en la meva pell i l'amo dels teus llavis sóc.
La nit a mitjan lluna, un sospir indiscret mor després d'un altre; els meus petons van tancar els teus ulls i canta l'agonia del teu cos nu... els meus ulls delecten la teva fantasia; un baluern en la meva pell i el meu cos murmurant-te desenfrenament.
Particular la calor que envaeix els meus llavis, diví calor de les teves pits ardents, pausa dels meus sentits enlluernats, furor de les meves àvides mans; pujo i baix per aquelles femenines figures... un baluern més en la meva pell i un petó que cau indicant el camí en descens.
Avanço amb decisió transcendent, albiro una vall de foc encès, les meves mans obrint camí al furor, els meus petons apagant la calor entre les teves cames, la meva llengua passejant en el teu sexe...un baluern en la teva pell delicada i un murmuri devorat a la nit extasiada.
Un ramillet de sospirs i deliri, les teves mans escalen per les meves cames ara, naveguen precursores al port i al far, dibuixen compulsives el sabor dels seus ancores, estripen sense pietat la delícia del plaer... un baluern que desbarata el teu llit i les teves mans recorrent el meu sexe despert.
Carrusel de carícies la meva ànima estremeixen, regalen les teves mans fantasies carnals, gemegats candents murmura el meu tot, càlida i tèbia la humitat dels teus llavis i la teva llengua lliscant-me per les meves vores ardents... un baluern il•lumina l'habitació i la meva virilitat completa en la teva boca.
Elevades les ganes de morir en un sol esser, els cossos nus fonen el seu sentir, els nostres cossos desprenen aroma a desig, aquella cadireta ansiosa em permet el seient, acompanyes la meva posició i t'acobles enfront de mi... un baluern més regalen els teus ulls al mirar els meus i en moviments de maluc el cel baixes per a mi.
L'enfocament del teu cos en la meva ment seguirà gravat com el teu voler en el meu cor; veig el teu cabell, el teu coll, la teva esquena... una postura canina que m'encén més encara, els meus moviments són gemegats de la nit ara... un baluern més elevat, més inspirat i mil gotes de suor responen al plaer.
La teva mirada, càndida àguila, persegueix la meva i empeny la meva naturalesa sobre aquell queixós llit; el teu somriure murri sobre la meva vista perduda les teves pits cauen sobre la meva boca oberta i asseguda en la meva cintura jugues a donar-li al blanc... un baluern passarà per nosaltres quan encertis, ...un baluern va ser poc.
Sembla de sobte que el temps s'ha esfumat, quant haurà trigat la meva boca a arribar a la teva; pit amb pit segueixo penetrant en la teva vida, la teva respiració cenyida, precursora, copia la pressa dels nostres moviments... el baluern final... els nostres cossos són només plaure i la meitat de la meva vida viatjant al teu cos.
El desfigurat llit ens permet el descans, la teva careta pegada al meu pit acompanya un sospir, no hi ha força creada que pugui separar-nos ara. “Et desitjo”... frase tímida i complaguda regalem. Han passat cinc respirs... un gest d'unió total... la meva cama, tímida encara, passa entre les teves i vam arribar a la vora del teu llit... una altra... i altra vegada més.

L'amor no està condemnat a ser maleït però certes passions si ho estan

2011-04-25T23:06:00.000+02:00

Ella estava recolzada en el seu llit amb els ulls tancats, i amb les meves gràcils mans recorria lentament tot el seu cos, estrenyent i arrugant la seda del seu camisó violeta, que a poc a poc anava descobrint aquests pits, tan apeteixibles com els seus carnosos llavis color robí.

La lluna, des de la finestra, banyava capritxosament la seva blanca pell i en la foscor de la nit, transformava les contorsions d'aquest agitat cos en un màgic i meravellós joc de llums i ombres.

El meu cor no feia més que bategar com un cavall desbocat, i sense entendre el que em passava, la necessitat de mirar es va tornar imperiosa.

Vaig començar a desitjar-la, quan la vaig veure jugar amb el seu sexe ardent i mullat...

Va obrir les seves cames i els seus sucs van brillar com fins rius de plata davant la resplendor de la lluna; rius que anaven a morir a un mar que jo imaginava dolç i turmentós agitat per les ones dels seus dits que s'enfonsaven en ell inquiets i desesperats, com buscant un tresor perdut.

I el tresor va ser trobat.

Ho vaig saber quan la vaig escoltar gemegar i panteixar i retorçar-se

amb la desesperació d'un condemnat a mort, mentre les seves entranyes s'aferraven amb espasmes a aquest improvisat vaixell que ella va fer naufragar en les seves profunditats, soscavant els confinis del seu ésser.

I després de la tempesta, arriba la calma.

Les ones s’aquieten i retornen les despulles a la platja.

Es va deixar volar uns segons, exhalant un llarg i suau sospir de plaer i, amb la satisfacció dibuixada en els seus ulls, acaba dient: “Orgasme femení”

DESIG DE TU

2011-04-24T22:48:00.000+02:00

Quan m’envaeix el desig, penso en tu, i m'imagino el que estaria fent-te en aquest moment... No tens ni la més remota idea de tot el que m'imagino amb tu i llavors el desig creix més i més en el meu interior...

La meva saliva vestirà la teva pell nua; les meves mans dibuixaran com una pintura el teu cos delineant pas a pas amb la punta dels meus dits i mes tarda amb la meva humida llengua;

Els meus malucs ballaran en la seva festa privada amb les teves i un sol gemegat brollarà de la teva gola i de la meva... I el desig segueix creixent, ara la teva pell com un abric cobrirà la meva i altra vegada la teva llengua serà el cisell del meu tebi cos i de nou arribarem al jardí del desig... I aquesta vegada nostre gemegat estremirà a la terra i despertarà l'instint mes primitiu dels veïns...

Així és el meu desig per tu.

No tens ni la més remota idea de tot el que passa per la meva ment quan el desig per tu, creix dintre del meu...

St. Jordi 2011

2011-04-23T12:21:00.000+02:00

Va ser una mirada,

un frenesí de petons,

una luxúria de sentiments.

Va ser un instant sense fi,

sense temps per a somiar.

I llavors despertem,

... i seguim estimant-nos.

(St. Jordi 2011)

FINAL DEL DUEL O PRINCIPI DE LA SOLITUD

2011-04-22T23:03:00.001+02:00

Quan una relació amorosa s'acaba, se solen dir frases del tipus "podem ser amics", "hem de seguir veient-nos". No obstant això, no totes les separacions són iguals.

Superar el mal tràngol d'una ruptura és més fàcil quan la relació es trenca amistosament amb la sensació d'alleugeriment i el convenciment mutu que amb el temps no hagués funcionat.

No obstant això, quan la decisió de trencar la relació recau en un dels dos, l'altre experimenta una sèrie de reaccions que van des de la incredulitat, la tristesa fins a la ràbia o l'odi per la persona que li ha fet mal.

Després de la ruptura passem per moments i etapes diferents:

- Al principi no acabem de creure'ns-el, estem atordits i no deixem de pensar en això. En aquests casos convé parlar amb amics, familiars... És la millor forma d'assimilar-lo i de reposar-nos.

- Després passem per una etapa en la qual ens envaïx la tristesa: laments, culpa, dolor, desesperació... En aquesta fase ens turmentem pensant i creient que mai anem a estar bé, que no ho anem a superar, etc.

-Quan passa algun temps se sol passar per una fase de descontrol: sortir, divertir-se, canviar d'imatge, d'entorn... Ens envaïx una sensació de llibertat i volem recuperar el temps, trencar amb tot.

- Finalment s'arriba a l'etapa final en la qual se sol arribar a més serenitat, volem recuperar la felicitat: Aprendre a gaudir de la nostra companyia i de la dels altres, i descobrir els avantatges d'estar sense parella.

Relacions personals. Comprensió

2011-04-21T17:28:00.000+02:00

Després de comprendre hem de tractar de ser compresos; per a això hem de seguir la ruta mental de la persona que nos escolta. Tota persona segueix un patró per a entendre o voler escoltar una idea.

Cap destacar que les relacions personals s'alimenten a llarg termini. La consideració, el respecte i la confiança s'assoleixen amb el temps. Es denomina conta bancària emocional, on fem constantment dipòsits, i si guanyem confiança, en alguns casos aquest compte és tan fort que podem donar-nos el luxe d'enfrontar algunes dificultats en la relació sense que això porti conseqüències greus a l'hora d’alguna nova idea o de retenir aquesta confiança.

Aquest hàbit de veure les coses bones dels altres, les seves fortaleses, edificar-los com humans, ens donarà inclusivament la confiança de fer-los veure les nostres oportunitats i convertir-nos en un equip en la seva vida.

Si vam pensar que una persona és intel·ligent, dinàmica, amorosa, amb bons sentiments, excel·lent, doncs diguem-lo, expressem el que sentim, donem el millor a aquesta persona i sempre la tindrem disposada a escoltar-nos.

Aquest prestigi que ens dóna en convertir-nos en el seu amic, en una persona de confiança, ens permetrà tenir la seva atenció a l'hora de plantejar alguna cosa.

Tot això és bo per a construir una relació personal que pot durar molt temps i que farà que la relació flueixi sense contratemps. Som més propensos a escoltar a aquelles persones que ens inspiren confiança, o que tenen prestigi per a nosaltres.

Dubtes al començar una nova relació

2011-04-20T17:29:00.000+02:00

Quan comencem a sortir amb algú de nou, és probable que ens preguntin sobre el nostre passat o perquè volem començar a sortir o iniciar una relació. El millor es tractar de mantenir una resposta curta i directa a l'instant, no contar tota la nostra història. En comptes d'això, solament donar la informació suficient i resumida, i continuar amb altre tema. Em de recordar que mentre mes estiguem en el tema del nostre “dolorós passat” poden ressorgir els sentiments negatius, causant buit i tristesa. Els nostres assumptes emocionals pot ser que àdhuc estiguin fràgils i necessiten sanar.

És bo que també acceptem el suport dels nostres familiars i amics, ells poden fer meravelles per nosaltres emocional i espiritualment. No és bona idea guardar-nos els sentiments negatius, cal confrontar-los, explorar-los, analitzar-los, i deixar-los anar.

Els nous pretendents no volen escoltar sobre “quan dolenta va ser la nostra passada relació”. És millor solament parlar del nostre estat mental actual. Si continuem ferits i no ho hem superat, això vol dir que no estem emocionalment disponibles per a una nova relació.

Són millors temes de discussió els nostres entreteniments, passions, metes, el nostre treball, i qualsevol cosa positiva que ens mogui emocionalment a un futur més feliç i brillant.

El passat és solament això: passat. És una experiència per a aprendre quant hem guanyat en coneixement. Amb el temps, tot es cura, i segur que trobarem la felicitat novament.

DIVORCI TOTAL ?

2011-04-19T22:59:00.000+02:00

Cada vegada amb més freqüència, els divorcis no són vistos com un fracàs sinó com part d'un procés de resolució de conflictes insalvables, la qual cosa no vol dir que la gent es casa amb l'expectativa del divorci com sortida a qualsevol discussió.

La majoria de les parelles es casen pensant que es coneixen, però la convivència quotidiana, els imposa una realitat difícil de manejar. Surten a la llum defectes, pors, dificultats, costums que poden ser desconegudes per a ambdós cònjuges.

Creiem que les diferències entre les persones poden fer nodrir, créixer i madurar si aquestes assoleixen integrar-les juntament amb els aspectes que comparteixen en comú. No obstant això, hi ha diferències que poden separar insalvablement.

L'experiència assenyala que només l'amor i l'afecte cap a la parella no basten per a sostenir a un matrimoni, fan falta altres elements que condicionen una major estabilitat, com ho són la bona comunicació, el tenir projectes vitals comuns, l'enteniment sexual, el companyerisme, el plaer de tenir fills, l'equilibri personal i familiar, l'harmonia assolida a través d'acumular experiències compartides, entre altres factors. Quan falten la major part dels ingredients, la supervivència del matrimoni es posa en joc i es planteja com una alternativa el divorci.

La paraula divorci inclou dissolució, ruptura de vincles i acords. Implica dividir. Però quan hi ha fills no hauria de donar-se l'anul·lació completa de la relació, perquè encara quan es dissol la vida en parella i ambdues persones poden tenir la llibertat de triar a una altra, queda un llaç a través dels fills que permetrà, si es duu bé la relació, que els fills creixin amb les dues figures parentals involucrades en les seves vides, encara que no estiguin físicament presents. No obstant això, la separació entre els cònjuges inclou la part física, legal, sexual i la més difícil de totes, l'emocional, en virtut que moltes parelles es divorcien, però segueixen unides afectiva o psicològicament. Unes altres, per contra, a pesar de no haver-se separat físicament, estan divorciats en els seus afectes. No sempre es dóna el divorci total.

Relació malalta

2011-04-18T23:09:00.001+02:00

La parella experimenta, igual que qui la compon, episodis de tristesa, depressions, fatigues, estancaments, ràbia i fastig, més un sense fi d'emocions que, malament manejades –o encara pitjor, ignorades–, poden derivar en una confrontació sense treva, l'agonia d'un amor que en principi semblava florir.

Oblidem que la relació està viva com les persones, i que també s'emmalalteix, de vegades de dolors passatgers, de vegades de dolors fulminants, o de vegades de dolors crònics que ni tan sols acaben en la mort però que si deterioren la qualitat de vida fins a nivells inimaginables.

Quan la relació es converteix en una patologia crònica, els seus dos membres comparteixen no un vincle tendre i tebi, sinó una condemna. És típic trobar en teràpia a dones i homes que s'acosten amb un profund esgotament del seu amor, fins i tot amb una pal·lidesa física que correspon a aquesta desgana o malaltia. Persones que estan lligades a vincles febles i que temen trencar-los perquè creuen que tenen una possibilitat de restablir-lo –encara que fan poc per aconseguir-lo–, o perquè tenen un profund temor a la solitud.

ALTRE SENTIT: EL SENTIT DE L'HUMOR

2011-04-17T22:57:00.000+02:00

L'humor és una gran medicina, és alliberador. Una parella amb sentit de l'humor pot superar qualsevol catàstrofe. Però també depèn d'un mateix. Hem d'aprendre a riure de nosaltres mateixos. Riure de nosaltres mateixos ens permet reflexionar sobre aquelles coses que hem de redreçar del nostre caràcter.

En la parella, propiciar situacions gracioses relaxa, convida a la picardia, a ser més còmplices i per descomptat més amics. El riure és contagiós i és bo crear aquest gran hàbit. Ens torna nens i en conseqüència, ens ompli de tendresa. Però no confonguem el riure burleta, el riure sobre la desgràcia aliena. Riure per una actitud. Crec que hauria de ser una condició elemental el sentit de l'humor. Un està més còmode, més relaxat . També, contagia!

Podem tenir un mal dia però amb humor, vam dibuixar un somriure i assolim sanar l'ànima.

Llavors, hi ha petits ítems per a posar en pràctica al moment de triar una persona per a compartir la vida. És saludable, és meravellós, és una condició natural de l'esser humà: viure acompanyat. I està en les nostres mans estar acompanyat i viure en plenitud!

Infidelitat

2011-04-16T23:07:00.000+02:00

Tots sabem que la infidelitat és la falta a un compromís i es considera, en general, una traïció; però cal fer matisacions: Que tipus de compromís?, és sempre una traïció?. Aquest compromís sembla que va implícit en la majoria de les relacions de parella; però es pot considerar des de diversos aspectes, com el merament sexual, l'afectiu o el purament il·lusori. Haurà qui entenguin que les tres situacions constituïxen infidelitat, qui pensin que només les dues primeres i qui únicament doni importància a una d'elles.

Crec que generalment les dones prenen com a tal sempre al sexual, perquè no separen el sexe de l'afecte, creença que els homes semblen no compartir moltes vegades, ja que diuen poder separar-los completament. Per descomptat, no totes coincideixen en això; em refereixo a la majoria.

L'afecte o amor cap a altra persona, la complicitat, prescindint del sexe, com en els casos de relacions a distància és -al meu entendre- una forma d'infidelitat potser més perillosa per a la parella, perquè ja estan en joc els sentiments i denoten la falta d'amor cap a l'altre component de la mateixa, encara que pugui subsistir l'afecte. Aquí podríem enquadrar, potser, les relacions virtuals quan les dues persones no es coneixen més que a través d'un ordinador. O aquestes relacions són no més que una il·lusió?

Il·lusió també és una fantasia, que no té aspecte de realitat: la imaginació. El cibersexe, per exemple, pot tenir cabuda aquí?

Quant a la traïció, sembla que existeix si s'oculta a la parella l'altra relació; però hi ha qui l'hi diuen, pocs, i alguna vegada és en certa manera permesa o presa amb resignació per temor a no perdre definitivament a qui s'estima. És traïció igualment i infidelitat, encara que sigui confessada?

Per altra banda, està el tema de la víctima i el culpable. En principi, culpable és l'infidel i víctima, la persona traïda; però podem anar més enllà i pensar en les causes de la infidelitat: falta d'atencions, rutina, desencantament… Per descomptat que la teoria tots la coneixem: separació. Però quins són els motius que existeixen perquè no es doni aquest pas?: fills, família, por, xantatge emocional, no voler fer sofrir, etc..

És difícil jutjar moralment a una persona.

BARCELONA: T'ESTIMO

2011-04-15T22:55:00.001+02:00

M'atreus cap a tu sense que res ni ningú pugui impedir-lo.

Ets la més excitant, la més atraient, l'única que pot salvar-me de l'avorriment, de la hecatombe del desamor, del neguit del incontrol.

Els teus braços s'estenen cap a mi acollint-me com a un amor etern del qual no es pot, ni es vol escapar.

La teva alta capacitat de conquesta no em deixa pensar en una altra. Ets simplement única i incomparable. La teva olor, el teu sabor i la teixidura de la teva imatge em duen fins al més profund dels èxtasis.

Barcelona: T'estimo

BARÇA: AMOR FIDEL

2011-04-15T22:54:00.001+02:00

Setmanes crucials.

Tots estarem donant suport al nostre fidel amor: Barça.

Amb l'afecte i fidelitat que li tenim, no ens pot fallar.

Visca el Barça!!!

FOC EN EL COR

2011-04-14T22:53:00.000+02:00

Hi ha foc en el cor... en la ment i en les mans que acaricien sense tocar, que perceben sensacions al lliscar sobre la pell, en un somni cadenciós que panteixa sense parar, hi ha tebiesa en l'ambient i frescor en el sentir.

És una ona embravida que s'acosta i es va... és turbulència.... és frenesí.... és desig.... és sentir... és volcà en erupció, és el plor del plaer, és tristesa, és alegria, és compendi d'amargors i cantar de belles aus, en el fred declinar d'una tarda sense matí, del principi sense una fi, és estrident i al·lucinant el so que t'indica... aquí està.... és teu.... quan immens i fugaç, quan bell i radiant en la seva pell de solitud.

Hi ha secrets.... hi ha lliuraments.... hi ha silencis.... hi ha pesars.... hi ha amors que no hi són... hi ha vanitats que se senten, hi ha fredor en unes mans, hi ha fredor en uns peus, potser gel, hi ha en l'ànima i un constant hivern etern que maltracta i redueix, que embolica i aprisiona, que s'estanca i preval, que no vol ja marxar... i hi ha efervescència en el meu sentir, hi ha foc en el meu cor, i voluptuositat en les meves maneres, hi ha passió en el que dic, en el que penso, en el que escric, en el que sento, hi ha desig de viure...!

VIDA DESPRÉS DEL DIVORCI?

2011-04-13T22:52:00.000+02:00

Recordo que en una ocasió vaig llegir i parlar amb amics una mica sobre les segones relacions, que des de llavors m'ha rondat pel cap. La teoria era que les segones relacions fracassaven freqüentment a causa de la obstinació que se li posa per que tot no acabi com en la relació anterior. Bé, crec que pot ser cert. La por al fracàs pot fer-nos actuar de vegades d'una forma forçada, gens natural. La por al fracàs pot fer-nos acceptar coses en canvi de no tornar a trobar la solitud.

Llavors, tot depèn del nostre grau de tolerància, i la nostra força per a lluitar.

Si amics... Després d'un divorci la vida segueix... i la vida segueix sent una contínua lluita.

VIURE LA NOSTRA PASSIÓ

2011-04-12T22:51:00.000+02:00

Diari viure, respirar segon a segon una vida monòtona, cansada, de diversos anys ja...
Anys que no tornaran.
Il•lusions perdudes, somnis trencats,
promeses sense complir... Paraules…
paraules que el vent s'ha
portat i no retornaran.
Més, l'esperança no s'ha anat,
la fe no ha caigut,
el somriure segueix ferm,
a pesar del dolor i la decepció.
Pots descriure'm la teva sobtada llum,
aquesta lluentor en la teva mirada,
aquest somriure de malícia i,
aquesta pell que emana felicitat?
Em pregunto a mi mateix!
Ets única, superior a mi...
Crec conèixer la interrogant!, Si!
Sé la resposta! però,
perquè és tan difícil acceptar-la?
No ho és; el difícil és pronunciar-la...
Una Resposta Prohibida,
una Secreta Passió,
una Delícia Terrenal.
Resposta Prohibida?, No ha de ser així
quan t'ha retornat les il•lusions,
el desig de viure, gaudir
i seguir somrient.
Secreta Passió?, Serà el teu secret i
tu passió per ella, corresposta;
mirades, petons, carícies, abraçades...
Tot és mutu.
Delícia Terrenal?, M'agrada dir-lo així,
tot ell és deliciós...
Des de la seva mirada,
fins al més candent frec.
Celestial - Terrenal... Barreja exacta
per a definir-lo; per avui, és la meva inspiració;
gaudim el moment no esperant
un matí que, tal vegada, no arribarà.

INDESCRIPTIBLE

2011-04-12T22:50:00.002+02:00

Mentre miro el sostre

sento com tot el cos em tremola

com em xucles la savia

i veig l'univers sencer

al voltant meu.

NECESSITO

2011-04-11T22:49:00.001+02:00

Necessito el sabor,

l'olor i suor del teu cos

Necessito que

em recorris de dalt a baix

Necessito que

m’acarones una i altra vegada

Necessito que

t’enfonsis en les meves cuixes com tu sol saps

Fer-ho

Necessito que

em toquis i que la teva llengua

es passegi per tot el meu cos

Tècniques de superació

2011-04-10T23:05:00.002+02:00

El que cal evitar costi el que costi és la dependència, quan ja no hi ha una relació amorosa. És a dir, intentar allargar el llaç amb l'esperança que tot torni a ser com abans, quan ja ens han expressat el desig de separar-se de nosaltres.

La tristesa és el sentiment que més ens paralitza en una ruptura sentimental. Tot ens recorda a aquesta persona: llocs, situacions, cançons... Els nostres plans, desitjos i somnis s'han anat amb la nostra parella i això ens ompli d'inseguretat i tristesa pel que fa al futur.

Ens preguntem si alguna vegada trobarem a algú amb qui compartir la nostra vida o si estarem sols per a sempre...

El primer pas per a superar el dolor serà acceptar que estem trists.

No oblidem que el pitjor que podem fer és reprimir les emocions. No obstant això, no devem permetre caure en una depressió o en l'amargor. Evitar pensaments del tipus: "sense ell o ella res mereix la pena", "mai ho superaré".

Altra forma d'exterioritzar el que sentim en aquest moment és visualitzar a la nostra ex parella asseguda enfront de nosaltres i expressar-li el nostre empipament.

També es pot escriure-li una carta, explicant-li tot el dany que ens ha fet i l'empipat/da que estem. Una vegada ens haguem esplaiat, cremarem la carta ja que, el simple fet de contemplar el nostre empipament convertit en fum ens ajudarà a sentir-nos millor.

Una manera de saber com ens sentim és escriure un diari. En ell podrem alliberar els nostres sentiments i pensaments sobre la ruptura, la nostra nova situació... Escriure una mica cada dia ens ajudarà a comprendre'ns i ens farà sentir millor a l'instant.

Tractem de veure el costat positiu i repetint-nos: sortiré endavant. Siguem conscient que podem aconseguir-lo.

No podem canviar el passat, així que no ens castiguem amb aquest tipus de pensaments i posem tota la nostra energia en el present.

Si vam ser nosaltres qui vam posar fi a la relació o vam propiciar la ruptura no cal sentir-nos culpables però si cal assumir la nostra decisió.

DESCRIPCIÓ

2011-04-09T22:47:00.005+02:00

Com descriure-la? ulls marrons junts amb uns quants d'anys que porta al seu coll, negre és el seu cabell igual que l'anhel de sentir-se absent aquesta nit.

Intercanviem la mirada, no es coneixem però tornem a mirar-nos una vegada i una altra, ella se’m va riure presonera de les seves ànsies, ho nota i em regala un somriure solidari, sentin-se orgullosa de ser femella, de ser aviat meva, comença a llevar-se la roba descobrint no solament el seu cos, sinó lliurant-se en l'ànima, trencant les cadenes del passat! cops, escopinades, molles d'amor rebotar en una i en altre llit, orgasmes compartits.

Omplint-me de menjar, després saluda a l'excusat com cada vegada que se sentia buida per dintre i plena per fora. Aquesta és ella, ella és el reflex d'aquest mirall anunci que avui va saber una mica qui està de l'altre costat.

M'AGRADA

2011-04-08T22:46:00.004+02:00

M'agrada quan estàs amb mi

i d'amagat de la lluna.

Els teus dolços llavis em besen.

I nua en la foscor,

es confon el teu cos en les ombres.

Un còmplice llamp de lluna,

dibuixa la teva silueta en els meus ulls.

Que humits d'emoció,

solament volen trobar els teus.

I els meus petons assossegats recorren el teu cos.

Pam a pam busquen la seva forma.

I com esbossos traçats en la intimitat,

el teu cos i el meu saciats de plaer

Han quedat en silenci

No murmuro, no parlo,

solament busco la manera per a dir-te.

Quant et desitjo; passió meva.

M'ESTIMARÀ A PESAR DE LA MEVA SITUACIÓ?

2011-04-06T22:45:00.000+02:00

“Res és permanent, tot es transforma”, resa una llei física. Val la pena viure i apostar pel futur, on ens esperen un sense fi de possibilitats variades en tots els camps. Una excel·lent manera de descobrir novament la claredat és amb companyia.

Per a transitar el procés de sortida d'aquesta situació tan dura, primer és necessari acceptar-la. L'acceptació implica entendre totalment que, en efecte, això tan temut o completament inesperat va tenir lloc, i ens està succeint a nosaltres. Encara que no ho mereixem, no vulguem o no sapiguem què fer, sí, ens està passant. En la mesura que puguem, al nostre temps, descriguem la situació en primera persona. Una vegada que ens acostumem a aquesta nova realitat, el dolor anirà quedant enrere.

Acceptació implica també perdonar-nos incondicionalment. Pels alertes que no vam voler o no vam poder veure. Per la negligència o l'extrema innocència que vam actuar. Per haver confiat a cegues en nosaltres mateixos o en altra persona. Per no haver escoltat el que ens deien, o per haver callat les nostres pròpies veus internes. L'acceptació és el pont que ens porta del dolor a la pau interior. Ens connecta amb la nostra condició d'éssers humans, fal·libles, amb errors i defectes, igual que totes les persones que ens envolten.

Assumir els errors com propis ens aporta claredat de consciència. L'auto-coneixement és essencial en la recerca de l'equilibri psicofísic.

RELACIONS HUMANES AMOROSES

2011-04-05T22:44:00.000+02:00

En la fase amorosa es barreja un component de màgia i idealització. És un estat que pot resultar molt positiu des del punt de vista psíquic, espiritual i biològic. L'amor pot ser meravellós amb respecte, amb prudència, amb llibertat...

Escriure sobre les relacions humanes és un assumpte molt seriós. Especialment perquè al meu entendre, opera la racionalitat i l'afectivitat. Som persones adultes i d'acord a l'experiència, una dosi de racionalitat al moment de la nostra elecció afectiva és una garantia d'èxit. En principi, és important conèixer-nos a nosaltres mateixos per a estar llestos i oferir TOT el millor de nosaltres. Sempre busquem persones i tenim un llistat molt gran de pretensions. Busquem la perfecció. Aquí, dos errors: la idealització de l'ésser i la recerca “per se”.

La nostra ment elabora un model i ho mantenim durant anys. Crec que si ens coneixem a nosaltres mateixos, tenim en pau el nostre cor i vivim una agradable vida, és possible que en el camí apareguin éssers molt similars a nosaltres que realment desitgin compartir aquest camí. Crec que l'elecció de la parella no és una recerca constant i desenfrenada. No hem de desesperar pel pas del temps ni tampoc alimentar l'instint. No és saludable una vida desordenada i sense afecte. No és bo per al nostre esperit. L'efímer solament deixa sabors amargs. L'efímer satisfà una necessitat i després apareix un buit existencial que ha de remeiar-se. Busquem llavors, la tranquil·litat de l'ànima i millor, preparem el nostre ésser per a rebre a l'amor.

Altra qüestió que mereix comentari és sobre aquesta afirmació que escolto freqüentment " els pols oposats s'atreuen ". No crec que persones bé diferents puguin entendre's. Potser, al principi però, al pas del temps, aquestes notes que crèiem interessants, es converteixen en diferències irreconciliables.

Un aclariment. Quan descric les diferències, faig referència als mateixos valors, les mateixes creences quant a la percepció de la vida, no socials ni religioses. En l'amor, no existeixen aquest tipus de fronteres. Busquem la perfecció. Aquí, dos errors: la idealització de l'ésser i la recerca en si.

PERDÓ, M'HE EQUIVOCAT

2011-04-04T22:42:00.000+02:00

Som humans i vam pecar per superbs. Quan cometem errors, no sempre estem predisposats a esmenar-los. Partim que l'error és constructiu, ens serveix d'experiència per a la pròxima vegada. En definitiva, és un aprenentatge. Per això, l'equivocació no ha de ser un pensament tortuós que ens condemna. Siguem sincers. La nostra parella sempre ens recolzarà en qualsevol circumstància. I efectivament, la gran capacitat de comprensió arribarà a entendre algun error comès.

Els errors, moltes vegades ocorren per ignorància o per falta de comunicació. Un capítol a part és el de la comunicació. Altra medicina per a l'ànima és la de demanar perdó. Generalment ho associem a la religió i així ho estableixen les Sagrades Escriptures. Però, mirem més enllà de la religió...Perdó als nostres semblants i a qui vam estimar. I demanar perdó a la nostra parella és un detall que no podem deixar passar. Recordem que la persona que ens estima ens coneix bastant però no endevina el nostre pensament. I de vegades, necessita escoltar paraules de tendresa, paraules de perdó per un error comès.

En realitat, el perdó és un bàlsam per a l'ànima. És un alleugeriment perquè vam demostrar que som humans i ens equivoquem, ens despullem de la supèrbia i reconeixem la falta. Cap aclarir que em refereixo a la parella on se sustenta l'amor veritable, incondicional, no violent i sense engany.

GELOSIA

2011-04-02T22:41:00.001+02:00

Conservem la calma. Fem un parèntesi, un respir i no permetem desbordar-nos amb episodis d'histèria, desesperació i de gelosia. La gelosia s'associa amb la inseguretat. La inseguretat de si mateix i la inseguretat de l'ésser que tenim al nostre costat. No és un bon senyal. Per això,des del principi, vaig expressar la necessitat de conèixer-nos a nosaltres mateixos. La gelosia destrueix i ocasiona caos en les parelles. Alimentem la nostra ment amb pensaments positius i si realment existeixen circumstàncies que ens incomoden, busquem en la calma i en el diàleg modificar, si és possible, això que ens pertorba de l'altre.

Vivim en societat. És inevitable trobar persones més bufones i més primes que un. Però recordem que també nosaltres tenim els nostres impecables atributs. Però més enllà de centrar l'atenció en per què tenim gelosia, quines persones o quines circumstàncies ens van ocasionar aquesta gelosia, pensem un instant en el desastre que podem ocasionar.

Podem acumular molta energia negativa en el nostre cos i aquesta estarà donant voltes i voltes fins a retreure-li a l'altre, de manera inintel·ligible i confusa la causa del nostre pensament. He sentit gelosia i veritablement, després d'aquesta escena m'he sentit ridícul i buit.

Millor, minimitzar la situació, tornar a la calma, contar fins a 100 o 1000 i buscar el moment propici per a conversar si veritablement val la pena. La idea és descomprimir la nostra ment d'aquesta energia negativa i si és possible, recordar els consells dels Savis Mestres: transmutar-la. Com? Bueno, cadascun sabrà fer-lo de la millor manera: alguns meditant, uns altres, descarregant l'energia amb alguna activitat esportiva o potser, tenint una meravellosa intimitat...Sexe per exemple?

2011-04-01T22:36:00.002+02:00

Generalment un s'imagina brindant amb xampany en un hotel cinc estrelles a la llum de la lluna. Això és un gran error! Potser, alguna vegada pugui ser possible i asseguro que estar en amena companyia en un lloc paradisíac no té preu. O si!. El positiu és poder adaptar els nostres somnis a la nostra realitat i potser, prendre una sopa calenta en el living de casa és tan romàntic com el lloc dalt esmentat. Essencialment, és agradable fer sentir a l'altre que té un lloc privilegiat en el nostre cor i que nosaltres valorem tot el seu esforç.

Encara que sembli mentida, l'amor és una construcció que requereix cert esforç.

Compartir la vida és definitivament, compartir els moments diaris, les rutines, els treballs, les càrregues però també les alegries i tota la màgia de l'amor.

I siguem respectuosos i realistes. No pretenguem preocupar a l'altre amb actituds capritxoses. Tinguem pau en el cor i arribem a la conclusió que no és necessari el món material per a arribar a la felicitat de parella. Petites coses compartides i petites metes ens farà felices i més sòlids.

COMPRENSIÓ

2011-03-30T22:35:00.001+02:00

La comprensió és una capacitat que tots tenim però que hem deixat d'usar. Pretenem que les coses siguin tal qual la nostra idea i en conseqüència, vam oblidar de situar-nos en el lloc de l'altre. No acceptem les diferències i llavors, comencen els conflictes.

Aquest tema, és especial per a les parelles adultes en formació. I això és un gran avantatge perquè existeix una experiència prèvia. En el nostre haver hi ha encerts i errors i llavors, les notes positives seran útils per a la nova relació. Ja no pensem en l'ideal. Solament en algú amb qui compartir la vida, acceptant les diferències i respectant el seu món: el seu passat, el seu present.

Prenem de la mà a un ésser amb vivències, amb una cultura que ens vincularà i és necessari, abans de prendre decisions significatives estar preparats per a acceptar totes aquestes condicions. La cultura de l'altre mereix respecte. Clar, el respecte és recíproc. L'altre, acceptarà la nostra vida amb tots els seus matisos. I aquí, convé sincerar-nos perquè ens conegui molt més. No temem al ridícul o no sentim vergonya del seu passat. L'amor autèntic tanca ferides i enforteix. I la veritat, és una gran eina.

SENSE RANCUNIES NI ODIS

2011-03-24T22:32:00.001+01:00

Moltes parelles un cop separades, mai més es tornen a veure, unes altres mantenen unes relacions fredes i distants, carregades de ressentiment, unes altres s'odien i converteixen cada trobada en una batalla sense treva ni armistici. Després de compartir llit, somnis i moltes coses amb l’altra persona durant cinc, quinze o més anys, la ruptura definitiva i angoixant no beneficia a ningú i perjudica a tots. Més, quan en la majoria existeixen nens pel mig que, a pesar de les diferències entre l'home i la dona, segueixen sent tan fills de l'u com de l'altre. Tret que la separació es produeixi per causes extremes, quedar bé amb el/la "ex" té molts avantatges, no cal dividir entre dos una part de la vida, ni renunciar als bons records -perquè la meitat siguin de l'altre-, ni demanar als amics comuns que triïn "un o altre", ni amargar-los la vida als nens.

Està comprovat que els pares divorciats que fomenten una bona comunicació entre ells, permeten una millor adaptació als seus fills, i això implica menors pèrdues per a tots els involucrats. És bé recordar les qualitats d'aquesta persona amb la qual hem conviscut i respectar la relació dels fills amb ell. Moltes dones tracten de venjar-se i allunyar als seus fills dels seus pares, la qual cosa és molt perjudicial.

Quan la parella de pares divorciats es comporten bé, poden decidir entre els dos tot el relacionat amb els fills, estar disponibles per a qualsevol cosa que tingui a veure amb ells, des d'assistir a les reunions de pares en el col·legi fins a dur-los al metge.

Moltes mares, pel bé dels seus fills, se sobreposen al sentiment de rancor causat per l'oblit. D'aquesta forma, no són només els nens els quals surten guanyant, sinó també els membres de la parella. La dona se sent donada suport i protegida en la seva tasca de mare, perquè així com fan falta dues per a portar un fill al món, també són necessaris dos per a criar-los.

Les bones relacions amb el/la "ex" permeten que la dona es reservi una parcel·la del seu temps per a refer la seva vida. D'altra banda, a l'home li permet sentir-se part important en la vida dels seus fills i no quedar totalment "exclòs".

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING. III

2011-03-23T22:37:00.003+01:00

En los últimos quince años, han cambiado un poco las cosas. Felizmente, cada día se habla más de marketing de servicios y de calidad y atención al cliente: se nota una creciente profesionalización de los directivos de marketing y una cierta mejoría en el estado de cosas. Sin embargo, en mi opinión, sigue existiendo una deficiente cultura de orientación al cliente, hay una cultura cortoplacista, centrada en el beneficio inminente y no en la fidelización, se ha mejorado en CRM, se ha mejorado en Comunicación con el cliente, pero las personas siguen percibiendo que las empresas contactan para molestar y presionar a sus clientes y consumidores.

TERCERA JORNADA: Miércoles 23 de marzo de 2011

-“El nuevo rol del Marketing de Servicios en los entornos actuales de las empresas”. Ponente: Dña. Meritxell Casellas. TATUM, Directora.
El Marketing no es ya una batalla de productos. Muchos productos nuevos están fracasando a un ritmo considerable por no hacerlos deseables y auténticos. El Marketing de Servicios es la clave para ofrecer productos de valor y vincularlos a la marca. El nuevo enfoque del Marketing surge del Marketing de Servicios para diferenciar nuestro producto en el mercado, creando experiencias positivas e implicación emocional hacia nuestra marca.

-“Cómo actúan las empresas del sector del lujo para que no les afecte la crisis económica”. Ponente: Dña. María Jael Assunçao. SÉPTIMO SENTIDO Consultora en Marketing de Lujo, Directora.

La crisis económica es una realidad con que todas las empresas y marcas están enfrentando desde 2008. ¿Será que el lujo es afectado por la crisis? ¿Qué hacen estas marcas para que el grupo LVMH tenga un volumen de negocios de 20.230MM Euros en 2010 (+18% que en 2009)? ¿Por qué siguen invirtiendo 35% de sus ventas totales en el departamento de Marketing y Ventas? ¿Es la crisis buena o mala para este nicho de mercado? ¿Qué hacer en tiempos de crisis?

-"Sensorial marketing: creating the multisensorial experience". Ponente: D. Pedro Ferreira. IPAM (Instituto Portugués de Administración de Marketing”. Profesor Titular de Comportamiento del Consumidor. Convivimos en una época donde las técnicas tradicionales del marketing ya no tienen la misma eficacia en el consumo. Los consumidores de ahora, buscan las marcas que les aportan algo, que les crean valor. Ese valor es creado por la oferta de experiencias. Pero ¿qué tipo de experiencia buscan el nuevo consumidor? ¿Qué influencia tienen los sentidos en las decisiones de compra? ¿Qué pueden y qué deben hacer las marcas para tener ese valor añadido?

SEPARACIÓ / DIVORCI: PROTESTA, DESESPERANÇA I DESAFECCIÓ

2011-03-22T22:29:00.003+01:00

Avui escriuré una mica sobre el duel en un divorci o separació ja que he tingut una gran amiga que m'ha parlat d'això. M'ha comentat que el duel sol durar un any. Després d'haver llegit i investigat sobre el tema, sol ocórrer que en alguns casos se supera molt aviat en qüestió de setmanes i en la majoria estadística està al voltant dels dos anys.

En una ruptura de parella són els dos membres els que sofreixen el procés de duel, però poques vegades els dos cònjuges es troben en situacions semblants.

Normalment un viu la ruptura com un pas endavant i l'altre com un pas enrere, però per als dos és un procés de pèrdua que haurien d'elaborar. Serà necessari entendre que elements de protesta es barregen amb la nostàlgia i la pena inicial i com aquestes oscil·len entre la malenconia, la desesperança i el desafecto. A més tot està interferit o afavorit per emocions tals com l'odi, la rivalitat, la gelosia, l'enveja, la necessitat i els desitjos de controlar a l'objecte o a altres “objectes” substituts per a no perdre'ls igualment.

D'aquesta manera es va formant una situació psicològica especial a la qual denominem duel. En les situacions de ruptura vincular el procés de duel comença molt abans de la separació. En efecte, quan comença a imposar-se el sentiment que no haurà manera de recompondre la relació, comença el procés amb la sensació de pèrdua.

El duel acaba amb la reintroducció de l'objecte que es va perdre en els moments de tristesa, protesta i desesperança. En els casos de divorci la reintroducció del que s'ha perdut i la resolució de la ambivalència apareixen quan els cònjuges han integrat la nova situació sense necessitat de negar la realitat, acceptant el fracàs de la seva anterior relació de parella.

El creixement de tota persona està lligat a la seva capacitat de gestionar de manera constructiva les pèrdues de la seva vida. La mala elaboració del duel pot aparèixer per la persistència de l'odi cap a l'objecte perdut amb actituds maníaques de triomf sobre el mateix, situació que incrementa els sentiments de culpa i que pot impossibilitar la bona marxa de tot el procés. Si fracassa l'elaboració del duel davant la situació de divorci els resultats poden provocar una desorganització mes profunda.

A pesar de la intensitat del dolor que pot sofrir un o els dos membres de la parella que es trenca, si pot elaborar-se el duel de forma adequada, el dolor pot superar-se i enfortir la capacitat relacional dels membres de la parella trencada.

P.S. A aquesta estimada persona amb qui he parlat del tema, dir-li que quedar-se massa temps sola també crea una addicció que més tard ja no voldràs deixar. La capacitat d'entendre que tu mereixes ser feliç indicarà que estaràs disposada a obrir-li les portes del teu cor a altre amor que et sàpiga valorar justament… Com tu ho mereixes!

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING. II

2011-03-22T22:25:00.002+01:00

Desde que el mundo económico existe, una problemática realmente estratégica fascina al Management.
Algunas empresas tienen gran éxito en los negocios, mientras otras con iguales
recursos, los mismos deseos, e incluso mayores esfuerzos, no obtienen nada. Es indudable que una primera aproximación consiste en analizar las características
estructurales de los diferentes sectores: no todos los negocios tienen similares posibilidades de éxito. Algunos mercados son más atractivos que otros. Sin embargo, la experiencia muestra que no alcanza con la sabiduría de elegir los mercados adecuados. Dentro de cada mercado, y. en un contexto de alta rivalidad competitiva, algunas empresas ganan y otras pierden.

SEGUNDA JORNADA: Martes 22 de marzo de 2011

-“Banco Sabadell en las redes sociales: desarrollo de un modelo de presencia”. Ponente: D. Xavier Marin Trujillo.BANCO SABADELL, Social Media Manager
Banco Sabadell inició sus actividades en redes sociales hace 1 año. Desde entonces ha desarrollado su presencia en estos ámbitos transformando en mayor o menor medida procesos de algunas unidades de trabajo, siendo las más destacadas, Comunicación, Marketing y los Servicios de Atención al Cliente. El abordaje seguido por Banco Sabadell es por lo tanto de transformación progresiva en la forma de hacer determinadas actividades, extendiendo o ampliando el perímetro de algunas unidades de trabajo hasta las redes sociales. En la presentación veremos de forma resumida como hemos desarrollado este proceso y establecido nuestro modelo de presencia actual así como cuáles son nuestras expectativas de futuro.

“Ya tengo un Facebook, ¿y ahora qué? Respuesta a la PYME”

Ponente: D. Oshcar Vidal. GRUPO CHOICE, Directorde Marketing
Con la normalización de las redes sociales y todo el entorno de la social media orientada al marketing muchas pymes han visto la gratuidad de éstas para introducirse en el mundo de la promoción y la publicidad. El fracaso de los modelos utilizados hacen pensar que algo se está haciendo mal. ¿No está la social media pensada para las pymes o simplemente la pyme desconoce como desarrollar modelos efectivos y baratos para promocionar sus negocios haciendo uso de las herramientas y canales que se encuentran en la red?. Pretendemos ofrecer que los modelos han cambiado y que no basta con tener un Facebook o un twitter para aumentar la rentabilidad del negocio. Si seguimos pensando del mismo modo con procesos obsoletos, no tan sólo obtendremos resultados similares, sino que iremos perdiendo competitividad en el mercado.

“La Empresa en las Redes Sociales, de la Marca a lo Personal”

Ponente: D. Miquel Baixas. LED ACCIÓN DIGITAL, CEO
Conocer los cambios en la comunicación que deben hacer las empresas para lograr resultados en el entorno digital y en especial en las Redes Sociales. Cuando una empresa se enfrenta a la gestión de su presencia en Internet surgen una serie de dudas y dilemas como; la gestión de la marca y la interacción con los profesionales que la representan en las Redes Sociales, o los límites entre la vida íntima o personal y la actividad profesional en los entornos de conversación digital, entre otras cuestiones. Estos cambios están forzando tanto a empresas como a profesionales a replantearse no solo los temas más básicos de privacidad, sino la efectividad de las diferentes opciones estratégicas de comunicación en este nuevo entorno.

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING

2011-03-21T22:11:00.002+01:00

Desde finales del pasado siglo, un importante tema del campo de la comunicación organizacional viene ganando terreno al centro de los principales debates teóricos. Se trata de la necesidad de integrar esfuerzos en aras de que cada empresa genere una imagen coherente de la entidad ante sus públicos, con el vital propósito de orientar al ciudadano en su calidad de consumidor.

El 9º CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING es una iniciativa privada y sin ánimo de lucro del equipo de investigación de la Business School de ESERP The School of Business and Social Sciences, de la sede de Barcelona.

PRIMERA JORNADA: Lunes 21 de marzo

-“Marketing Operacional de Guerrillas: marketing en tiempo de crisis” Ponente: D. Joan S. Rodríguez. MARKETING UP, Director General.

¿Cuál es el Marketing que se adapta mejor en un entorno de crisis?. Hoy en día todo está en permanente cambio: hábitos de consumo, comportamientos sociales, entornos socio-económicos, nuestra competencia… En los momentos actuales en los que necesitamos vender de forma inmediata y dónde los planes a largo plazo son más difíciles de aplicar, veremos una de las técnicas de Marketing que nos aporta resultados a corto plazo: El Marketing Operacional de Guerrillas.
-“Cómo identificar y cuantificar los clientes potenciales en el Marketing Industrial”. Ponente: D. Jorge Fernández Romero. FLINT Soluciones en Marketing Industrial, Director.
Sabemos que la oferta de productos y servicios industriales tiene unas características y una idiosincrasia particular cuyo conocimiento constituye, la mayoría de las veces, la clave para alcanzar el éxito y la máxima rentabilidad en las acciones que se emprenden. Por ello saber determinar quiénes son y dónde se encuentran los clientes potenciales es una de las fases más importantes del Marketing Industrial.
-“Cómo pueden sobrevivir las empresas a los cambios en el avance tecnológico y en los gustos del consumidor”. Ponente: D. Ferran Josep Huertas. ESERP The School of Business and Social Sciences, Director de la Business School.
Cada vez son menos las empresas centenarias que persisten en el mercado o que llegan a la segunda o tercera generación y aquellas que han sabido mantenerse ha sido gracias al cambio de estrategia en sus organizaciones
sabiéndose anticiparse y adaptarse al mercado. Veremos ejemplos de algunas
empresas que han conseguido sobrevivir a estos cambios y en que se ha basado su estrategia.

SEXE DURANT I DESPRÉS DEL DIVORCI

2011-03-18T22:27:00.002+01:00

L'amor, el sexe i la convivència són tres elements puntuals del matrimoni, cadascun d'ells també es pot donar per separat. Al dissoldre's el matrimoni, no sempre es perden aquests elements.

Moltes dones intenten venjar-se de les infidelitats del seu ex-marit, per les quals han arribat moltes vegades al divorci, mantenint totes les relacions sexuals possibles que en molts casos ni li satisfan. Però en canvi són incapaces d'oblidar al seu “ex” pel que concerneix a satisfacció sexual i emocional i no tornen a confiar en posteriors relacions, pel que moltes d'aquestes relacions no acaben en noves parelles.

El sexe sembla ser un fort nexe d'unió, a més d'una adequada comunicació com divorciats. Aquest cas sol succeir amb més freqüència del que imaginem, moltes parelles van descobrir el sexe junts, van madurar sexualment en el mateix llit, segueix existint entre ells la "pell", la "química", que és difícil d'esborrar i de vegades de dominar. El divorci activa angoixes de separació molt primitives que duen a la parella a retenir de forma ambivalent a l'altre, i és a través de les relacions sexuals on algunes parelles poden alleujar la seva ansietat i temor a quedar-se sols.

Les normes socials i la fidelitat cap a un nou company poden suprimir el desig, encara que moltes vegades no ho aconsegueixen, circumstància que impedeix refer novament la vida. Encara que es tingui nova parella, no s'involucren completament per no haver pogut "tancar" el capítol amb l' o la "ex". No es consolida la nova relació quan un no ha trencat amb el seu passat.

En oportunitats, veig que algunes persones temen enfrontar-se al repte d'explorar una situació desconeguda, i es autosabotegen lligant-se a la seva relació anterior.

La inseguretat és una de les principals raons per les quals l'ésser humà s'aferra al ja conegut, encara que no li convingui, li faci infeliç o posi en risc el seu futur. El desconegut espanta, moltes persones es queden amb la primera relació perquè creuen que és l'única cosa al que poden aspirar, l'única cosa que es mereixen, tancant amb aquesta actitud les portes per a una major expansió personal.

Ah, per cert, encara que no es pensi que s’està sent infidel, d'acord a la norma social, la majoria creu que si.

RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA Y ACCIÓN SOCIAL

2011-03-18T22:11:00.000+01:00

"Lograr con éxito comercial en formas que honren los valores éticos y respeto por la gente, comunidades y el ambiente natural. Conduciendo las expectativas legales, éticas, comerciales y otras que la sociedad tiene de los negocios, y haciendo decisiones que balancean de modo justo las demandas de todos los públicos de interés clave" Business for Social Responsibility.

He tenido la posibilidad y el gusto de acudir a este congreso de Responsabilidad Social Corporativa y Acción Social en la business school ESERP y me ha servido de mucho para poder comprender este segmento empresarial que tanto influye en el bienestar de la sociedad a través de las empresas.
Les dejo aquí las ponencias para que vean que interesante y completo han sido las sesiones.

INAUGURACIÓN
- Generalitat de Catalunya. Sr. Ramon Terrassa. Departament de Benestar Social i Família. Secretari de Família.
- Ayuntamiento de Barcelona, Sr. Antoni Galiano i Barajas, Director Jurídic-Administratiu de la Gerència de Serveis Generals
- ESERP The School of Business and Social Sciences, Dr. Huertas, Director de la Business School

PONENCIAS
–LA CAIXA. Jordi Fabà, Director Responsabilitat Corporativa. “INTEGRACIÓN DE LA RESPONSABILIDAD CORPORATIVA EN LA ESTRATEGIA DE -LA CAIXA-“
-SERVEI SOLIDARI I MISSIONER DE LOS CAPUCHINOS DE CATALUÑA Y BALEARES – SSIM. Eider Gutiérrez Lozano, Gerente General. “Diferencias en la gestión de ayudas a las necesidades de las personas en Barcelona vs Colombia”
-INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA – IC3. Oriol Palom. Gerente. “Como afecta el cambio climático al mundo de los negocios actuales y futuros”.
-PRESENTACIÓN DEL PROYECTO “EQA. EMPRESAS QUE AYUDAN”.Oscar Rando – Gerente proyecto EQA.
-Lucio Fernández Director de RRHH Redyser
-Ma. Carmen Rey – Responsables de Empresas del proyecto EQA
-PEPSICO. Laura San Miguel, Culture and Engagement Coordinator. “Resultados con responsabilidad”
-MANGO. Xavier Carbonell, Director de RSC. “La RSC en Mango, sector textil de mayor competividad del mundo”
-FORMACIÓ I TREBALL – CARITAS. Jordi Sánchez Sanromá, Responsable de comunicación, marketing y donantes. “Cómo ayudar a las personas necesitadas a través de la formación”
-FUNDACIÓN FC BARCELONA. Ramon Garriga i Saperas. Vocal
-BAYER HISPANIA. Susana Vilas, Directora de RSC. “La Responsabilidad Social en Bayer”
-AGUAS FONT VELLA Y LANJARÓN. Maria José Adamuz, Corporate Affairs Manager. "La importancia de la relación con los stakeholders en la responsabilidad social corporativa"-INTERMON OXFAM. Gisela Genebat, Responsable de Relaciones con Donantes, Empresas y Fundaciones. “Intermón Oxfam y la RSC”
-MANPOWER. Montse Moliner, Directora Calidad e Innovación y de Responsabilidad Social Corporativa. “La RSC en el ámbito de los recursos humanos”.
-UNILEVER ESPAÑA. Igone Bartumeu, Responsable de Comunicación
-FUNDACIÓN THEODORA. Amaranta Buendía, Delegada de la Fundación Theodora en Cataluña. “Tendencias y perspectivas de futuro en el tercer sector ante la situación actual de crisis”

Distancia i temps

2011-03-03T23:03:00.000+01:00

Acabar una relació mai és agradable però, saber enfrontar-se a la nova etapa sense culpa ni rancor ens pot permetre tornar a començar.

Convé evitar recrear-se amargament en el que hagués pogut ser i no va ser, i començar a reconstruir la nostra vida amb optimisme, autonomia i llibertat. I per a tot això, és fonamental enfrontar-se de debò al dolor i assumir els propis sentiments.

És molt important tenir en compte que no s'ha de pretendre superar-lo tot en dos dies. Travessar el teu dolor amb calma i paciència et permetrà quedar-te amb el millor de la relació.

La distància i el temps són necessaris en molts casos per a comprendre millor les causes de la separació i trobar forces per a superar-la.

CONTES RUSSOS. Francesc Serés.

2011-03-02T18:55:00.000+01:00

Vaig agafar el llibre en la biblioteca de Gràcia perquè tant en la de la EOIBD com en la de Roses no lo havia. En la primera estava esgotat i en la segona no ho tenien.

Vaig començar a devorar el llibre quan vaig tornar a Roses en el tren. M'entusiasmava. Em veia jo fa 10 anys a Sant Petersburg. Els records fluïen a la meva ment i se’m posava pell de gallina. No vaig deixar de llegir-lo fins a arribar a l'estació de Figueres. Vaig llegir fins a la pàgina 88 o sigui totes les històries de Sant Petersburg i Moscou. Estava desitjant acabar el llibre.

A l'arribar A Roses, vaig intentar trobar, a través de Google, els escriptors dels quals Serés havia fet la seva antologia.
Em vaig sorprendre molt al no trobar res sobre ells.

Vaig buscar les transcripcions del rus i em vaig adonar que tot era una invenció, una novel·la. Em vaig sentir molt trist.

Vaig acabar de llegir-lo però ja sense l'interès inicial que havia dipositat al començament. Vaig començar a dubtar encara més de les coses i he de dir que em vaig sentir traït. Tot havia estat una invenció i jo em trobava decebut.

THINK OF ME. The phantom of the opera

2011-03-01T03:29:00.002+01:00

CHRISTINE:
Think of me, think of me fondly,
when we've said goodbye.
Remember me once in a while -
please promise me you'll try.

When you find that, once again, you long
to take your heart back and be free -
if you ever find a moment,
spare a thought for me

We never said our love was evergreen,
or as unchanging as the sea -
but if you can still remember
stop and think of me . . .

Think of all the things
we've shared and seen -
don't think about the way things
might have been . . .
Think of me, think of me waking,
silent and resigned.
Imagine me, trying too hard
to put you from my mind.

Recall those days
look back on all those times,
think of the things we'll never do -
there will never be a day,
when I won't think of you . . .

RAOUL:
Can it be? Can it be Christine?
Bravo!
Long ago, it seems so long ago
How young and innocent we were...
She may not remember me,
but I remember her...

CHRISTINE
Flowers fades,
The fruits of summer fade,
They have their seasons, so do we
but please promise me, that sometimes
you will think of me!

Love changes everything. Aspects of love

2011-02-28T23:24:00.001+01:00

Love, love changes everything: hands and faces, earth and sky.
Love, love changes everything: how you live and how you die.
Love can make the summer fly, or a night seem like a lifetime.
Yes, love, love changes everything, now I tremble at your name.
Nothing in the world will ever be the same.
Love, love changes everything: days are longer, words mean more.
Love, love changes everything: pain is deeper than before.
Love will turn your world around, and that world will last forever.
Yes, love, love changes everything, brings you glory, brings you shame.
Nothing in the world will ever be the same.

Off into the world we go, planning futures, shaping years.
Love bursts in and suddenly all our wisdom disappears.
Love makes fools of everyone: all the rules we make are broken.
Yes, love, love changes everything: live or perish, in its flame.
Love will never ever let you be the same.
Love will never ever let you be the same.

José R. García (BLUSENS)

2011-02-18T23:44:00.000+01:00

Hoy he conocido a José R. García creador de la empresa BLUSENS y tengo que decir que ha sido una gran alegría y una magnífica oportunidad para aprender cómo con 3000 euros se puede abrir una empresa y llevarla a la categoría dónde el ha llevado la suya.
El chico, pues es más joven que yo, y tan solo tiene 39 años, es de la misma pequeña ciudad que un servidor y de la misma Comunidad que le hombre más rico y la mujer más rica de España.
Cómo el muy bien dice, debe de estar en los genes.
Con actitud se consigue todo antes que con aptitud. Por supuesto que también se necesita aptitud, pero la actitud está por encima de todo. Cuánto me acuerdo yo de estas palabras.
Ya hacía tiempo que no usaba mi blog, y se me estaba oxidando. Durante unos días voy a escribir en catalán para poder prepararme a las pruebas del nivel C. Si véis alguna falta, os pido que me la corrijáis. Gracias.

ESERP

2011-02-11T23:45:00.000+01:00

Quiero desde este blog, agradecer a la fundación ESERP la oportunidad que me ha brindado para participar en el Congreso de Jóvenes emprendedores y poder conocer a tanta gente y sobre todos tantos términos e ideas que he podido aprender en dicho congreso.
Quiero especialmente agradecer a su director el doctor Ferran Josep Huertas, por el magnífico trabajo que está realizando y por sus comentarios tan interesantes.
Muchas gracias Doctor.

Sensaciones a flor de piel

2011-01-01T22:01:00.000+01:00

Despedida de año. Feliz 2011

2010-12-24T00:04:00.001+01:00

Nos despedimos del nuevo año con la alegría de entrar en un nuevo ciclo, un nuevo decenio.
Haciendo balance, tampoco ha sido tan malo a nivel económico ni social.
Ha habido por supuesto gente con la que contaba cómo amigos y me demostraron todo lo contrario, pero eso es el puro acontecer de la vida. Por otra parte he recuperado amigos que creía olvidados y que me han hecho volver a confiar en ellos...
Pero este año he perdido a una gran persona, a mi tío Lito que me trato cómo un hijo más mientras estuve en Andorra viviendo con él. Desde aquí quiero darle las gracias si es qué dónde está me puede escuchar.
Otros familiares y amigos nos han dejado, y en el momento de cerrar el balance anual, seguro que me dejaría en el tintero a álguien.
Familiarmente hemos vivido mucho desde el principio del año: Canarias, parte de Andalucía, Londres, Port Aventura, Barcelona, etc... y en ese aspecto no hay queja.
Y ya no digo a nivel de inversión con la comprar del piso de Barcelona para terminar el año.
Espero que en lo económico y de salud, al menos sea como este año que pronto finalizará.
A todos los seres queridos, amigos, conocidos y lectores desearos un FELIZ 2011 en el que vuestras esperanzas e ilusiones se vean realizadas.

CiU + PP ¿Quién lo diría?

2010-12-01T21:49:00.000+01:00

Rajoy se ha desplazado hoy a Barcelona para felicitar al PP catalán y a su líder, Alícia Sánchez-Camacho, por sus resultados en las autonómicas del domingo, y ha presidido la primera reunión de la ejecutiva y la junta directiva del PPC después de estos comicios. No obstante, el líder del PP, al igual que Sánchez-Camacho, no ha aclarado si su partido está dispuesto a facilitar la investidura de Artur Mas con una abstención. Como Sánchez-Camacho, el jefe de la oposición ha recordado que el PP escuchará el discurso del presidente de CiU, Artur Mas, y que su pauta de actuación será su programa electoral. "Esa es nuestra referencia. En la medida en que se acerque a eso, mejor. Si se aleja, supongo que será peor", ha añadido Rajoy, que estuvo en Catalunya la mitad de la campaña catalana y que ha dejado claro que mantendrá su implicación con esta comunidad en próximas convocatorias electorales.
Rajoy ha remarcado que su presencia en Catalunya seguirá siendo "muy habitual" porque quiere que su partido siga creciendo aquí, mientras que Sánchez-Camacho ha reiterado que se propone que el PP sea partido de gobierno "a medio y largo plazo".
El líder del PP ha agradecido su apoyo a los catalanes que votaron al partido en las elecciones al Parlament, y ha destacado la labor de Sánchez-Camacho, "que se ha ganado el respeto de todo el mundo", ha apuntado. Sánchez-Camacho, que el domingo logró los mejores resultados para su partido en las autonómicas al pasar de 14 a 18 diputados, ha insistido en que "el cambio en España ha comenzado por Catalunya".

La Vanguardia

Propostes polítiques

2010-11-26T18:23:00.003+01:00

Deixo en el següent link les propostes en matèria de turisme dels diferents partits que es presenten a les eleccions catalanes del pròxim diumenge dia 28 de novembre.

Llegeixin i jutgin
http://comunicatur.info/cms/images/stories/documents/program_electorals10.pdf

.

Tracy Chapman: Baby Can I Hold You Tonight

2010-11-25T19:45:00.002+01:00

Sorry
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like sorry
Like sorry
Forgive me
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like forgive me
Forgive me
But you can say baby
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine
I love you
Is all that you can't say
Years gone by and still
Words don't come easily
Like I love you
I love you
But you can say baby
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine
Baby can I hold you tonight
Maybe if I'd told you the right words
At the right time
You'd be mine...

Les ciutats medievals

2010-11-24T19:56:00.001+01:00

Dijous 25 i divendres 26 de novembre aniré al curset de la UdG (Universitat de Girona) sobre les ciutats medievals impartit pels professors Lluís To Figueres i Xavier Marcó Masferrer

El programa és el següent :
1.- La idea de ciutat i la ciutat ideal a l’edat mitjana
2.- Urbanisme de les ciutats medievals
a.- Muralles i topografia de les ciutats
b.- Mercats i llocs centrals
c.- Palaus i cases
3 – El poder a les ciutats.
a.- Els senyors de les ciutats.
b.- Els òrgans de representació de les ciutats: les universitats.
4.- Artesans i mercaders en l’economia urbana.
a.- Els oficis i els gremis.
b.- Els mercaders i el comerç.
5.- Església i institucions eclesiàstiques.
a.- Catedrals, monestirs i esglésies.
b.- Les minories religioses. Els calls jueus.
6.- Els serveis : hospitals, forns, presons…
7.- La vida quotidiana a les ciutats.
a.- Festes religioses i celebracions populars.
b.- El matrimoni i la vida a l’interior de les cases.
c.- El ritual de la mort.

Fin de semana en Santiago

2010-11-22T23:04:00.000+01:00

Fin de semana en Santiago de Compostela para celebrar el cumpleaños de mi madre.

Rápido y perfecto. Llegada el lunes a Roses, muerto de cansancio.... pero valió la pena.

Felices 85 años

DE TURISTA POR LA VIDA

amor platònic

reconciliació afectiva?

amor i maduresa

em sento a gust amb tu

COR PARTIT

Solament sexe?

Das Mädchen meiner Träume

Los piconeros: FELIZ AÑO NUEVO

Las farmacéuticas hacen crónicas las enfermedades

Последний троллейбус

Это все

La gelosia, dintre de la parella, és una prova irrefutable de desconfiança, i on governa la desconfiança, no pot regnar l'amor.

La gelosia és el germà de l'amor, com el diable és germà dels àngels.

Официальная школа Языков Барселоны

Fortalesa de caràcter

I dreamed a dream

Casa Batlló

Eminem - Love The Way You Lie ft. Rihanna

Cry Cry OCEANA

Preciosa cançó per a un preciós país per a una gran nació.

Catalunya...Primera destinació turística de l'Estat

La industria turística funciona

Turismo en Roses = Falta de profesionalidad

DEMOCRACIA REAL YA

Idiomes

Cibercondria

La matèria primera

Això és (i no és) Allò - Jesús Tuson

Un clau en treu un altre?

Estimar sense perdre el cap

Parlem?

Petons i abraçades

Consideració amb la parella

Amabilitat en l'amor

La consorcia d'Andorra-P.Canturri

SENSE BOGERIA

TEMPS DE SENTIT

Relacions personals. Comunicació

Una nova oportunitat

Rompre el silenci i resoldre el passat

QUAN ET TINC EN EL MEU LLIT.

Errades en les relacions amoroses

A LA VORA DEL TEU LLIT

L'amor no està condemnat a ser maleït però certes passions si ho estan

DESIG DE TU

St. Jordi 2011

FINAL DEL DUEL O PRINCIPI DE LA SOLITUD

Relacions personals. Comprensió

Dubtes al començar una nova relació

DIVORCI TOTAL ?

Relació malalta

ALTRE SENTIT: EL SENTIT DE L'HUMOR

Infidelitat

BARCELONA: T'ESTIMO

BARÇA: AMOR FIDEL

FOC EN EL COR

VIDA DESPRÉS DEL DIVORCI?

VIURE LA NOSTRA PASSIÓ

INDESCRIPTIBLE

NECESSITO

Tècniques de superació

DESCRIPCIÓ

M'AGRADA

M'ESTIMARÀ A PESAR DE LA MEVA SITUACIÓ?

RELACIONS HUMANES AMOROSES

PERDÓ, M'HE EQUIVOCAT

GELOSIA

COMPARTIR

COMPRENSIÓ

SENSE RANCUNIES NI ODIS

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING. III

SEPARACIÓ / DIVORCI: PROTESTA, DESESPERANÇA I DESAFECCIÓ

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING. II

CONGRESO INTERNACIONAL DEL MARKETING

SEXE DURANT I DESPRÉS DEL DIVORCI

RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA Y ACCIÓN SOCIAL

Distancia i temps

CONTES RUSSOS. Francesc Serés.

THINK OF ME. The phantom of the opera